Miguel Silva
Aquest article va aparèixer a la publicació d’esquerres, Revista De Frente, Xile, el 18 octubre, 2020, abans del referèndum que va aprovar el canvi constitucional. No obstant això, el seu argument continua vigent, i encara més amb la postdata de l’autor que publiquem aquí per primera vegada.
És fàcil l’argument aquest. “Si volem guanyar, llavors hem de unir-nos”. Perquè com més units, més força tenim. Més units… i el Apruebo guanyarà per una gran majoria i la dreta perdrà la seva opció de veto d’un terç.
Però alguns —potser la majoria— diuen que seria re-ximple oblidar que ens han traït en el passat diversos dels que ara volen la unitat. La DC i el PPD, per exemple, no són molt fiables que diguem. Seria millor llavors crear la unitat per posar fi al sistema econòmic i social, en comptes de la unitat per guanyar el plebiscit.
No és tan fàcil l’argument, llavors. ¿Unitat amb els que volen canviar el sistema… o unitat per guanyar el Plebiscit?
Algú em va dir i repeteixo:
“Quan el nostre poble va dir mil vegades als carrers que la revolta era pels 30 anys i no per 30 pesos, estava dient que partits com el Socialista, la DC, el PPD o els radicals, són les forces polítiques que van sostenir el model contra el qual ens aixequem. Malgrat això, la seva perícia política es manté intacta, tant és així, que en aquests dies es presenten davant la gent com els articuladors de la ‘unitat opositora’.
Què unitat reclamen ells, que van governar amb la dreta i per al model?… en veritat és la unitat per tenir el poder, mentre la unitat de veritat és la unitat contra el model.”
Així parlen els que creuen tan poc en els “polítics” d’ahir, que no volen unir-se a ells.
Bé, com no és fàcil l’argument, millor conversar sobre les condicions de la lluita que exigeixen un o altre tipus d’unitat. Perquè és ben cert que podem crear unitat sobre moltes bases diferents. Sobre la base de guanyar un conflicte, guanyar una elecció, guanyar un plebiscit, guanyar un model…
En altres paraules… Com decidim quin és el tipus d’unitat que necessitem avui?
Crec que el més important per aconseguir un tipus d’unitat, és el que necessiten milions de persones per tenir confiança en les seves capacitats de guanyar els canvis que volen. I en quin estat està aquesta confiança en les seves capacitats avui dia… estan a la vora de llançar-se una altra vegada als carrers com fa un any… o el seu ànim no és aquest i no tenen clar què fer front a la pandèmia, la suspensió dels contractes de treball i els bons?
Jo crec que és aquesta segona descripció la que està més a prop a la veritat… per tant necessitem una unitat que ajudi a aquests milions de persones a recuperar la seva confiança i a sentir-se millor.
És a dir, és cert que “el nostre poble va dir mil vegades als carrers que la revolta era per 30 anys, no per 30 pesos”, però aquest ànim no és el que actualment convenç a milions de persones per actuar. No dic que seria diferent després del plebiscit, dic que no ho és, avui.
Per tant, seria millor crear la unitat per recuperar les ganes de lluitar, o crear una unitat que assumeixi que les ganes de lluitar ja estan i el poble ja està a punt d’explotar una altra vegada?
En altres paraules ¿si el Apruebo guanya per pocs vots, milions de persones sortiran a lluitar igual (perquè ja estan a punt d’explotar), o més aviat, tornaran a les seves vides normals sense més comentaris?
Crec, una altra vegada, que és la segona descripció la que està més a prop a la veritat. Llavors, la unitat que necessitem és una unitat per guanyar el Plebiscit, i guanyar-lo bé.
Tornem, doncs, al tipus d’unitat que necessitem per guanyar bé el Plebiscit.
És la unitat de “tots contra la Constitució”… o una unitat de “tots contra el model”?
Alguns —una minoria crec— diuen que votar contra la Constitució ÉS votar contra el model. I responc… Si és així, llavors, si votar contra la Constitució ÉS votar contra el model, els partits Socialista, la DC, el PPD o els radicals —que han donat suport a el model durant llargs anys— NO haurien de votar contra la Constitució, ni hauríem d’unir-nos amb ells.
Però, si votar contra la Constitució només és un pas cap endavant, llavors cada un va a votar per les raons que tingui dins el seu cap AVUI. I aquestes raons tenen un nom “Apruebo”. Perquè la dreta i la seva mala salut, les seves males pensions, els seus mals sous, SÓN el Rechazo.
Les conclusions són, crec, que per ara, hauríem de tenir unitat entre tots els partits, fins i tot els independents i els candidats “dels moviments socials”, tots contra la dreta i el seu Rechazo.
Si el Apruebo guanya per una àmplia majoria, la confiança i ganes de milions de persones canviarà, i estaríem en una altra situació, i —potser— amb un altre tipus d’unitat.
Postdata de l’autor per a Marx21.net
Molts dels milions que van votar “Apruebo” diumenge passat, se senten que hi va haver plebiscit perquè ells mateixos van obligar el govern a convocar el referèndum. És a dir, ells mateixos van obligar el govern, als rics, a canviar el sistema.
És clar, els més informats saben que aquest mateix govern va ser el que va inventar mil traves per evitar grans canvis, quan la convenció constitucional comenci a escriure la nova constitució.
Traves com la Llei 21200, on s’estipula el que pot fer i el que no pot fer la Convenció Constitucional.
No pot, per exemple, posar fi als tractats de lliure comerç que van obrir l’economia al lliure mercat. I no pot acceptar una clàusula de la Constitució que no tingui el suport de dos terços dels delegats de la Convenció. D’on ve aquesta xifra “dos terços? De la Constitució actual, instal·lada per Pinochet.
Bé, malgrat aquestes traves, l’aprovació pel 80% dels que van votar mostra que l’esclat social des de l’octubre de 2019 va entrar en la sang de milions.
Ara ve l’hora de guanyar una constituent democràtica, de veritat.
Nota: Aquí teniu una bona discussió sobre el que pot passar després de l’Apruebo.
