Nis Sørensen
Tot i la pandèmia del coronavirus, la campanya d’intimidació de la dreta i les notícies falses, una gran majoria de xilens va votar a favor d’una nova constitució el diumenge 25 d’octubre. Amb gairebé el 80% de majoria, Xile diu adéu a 40 anys de neoliberalisme.
La constitució actual va ser elaborada el 1980 durant la brutal dictadura militar de Pinochet i reflecteix l’experiment econòmic ideat per economistes de l’Escola d’Economia de Chicago com Milton Friedman. Aquest experiment ha creat una de les societats més desiguals de món, on una petita elit gaudeix de la vida, mentre que la gran majoria treballa per 3 o 4 euros l’hora per posar menjar a taula, pagar el lloguer, l’atenció mèdica, el deute estudiantil, etc.
L’aixecament social de 2019
Al llarg dels últims 10 anys, els xilens han estat protestant pel canvi. Van ser els estudiants els que van encendre l’espurna l’any 2011, i des de llavors, grans sectors de la classe treballadora han participat en protestes, vagues, ocupacions, talls de carreteres, etc. tots els anys.
A l’octubre de 2019, va culminar amb l’aixecament social (la revuelta popular), on fins a 3 milions es van manifestar el 25 d’octubre a tot Xile, es van incendiar estacions de metro a la capital, Santiago, i es van saquejar supermercats a moltes ciutats importants.
El president de dretes, Sebastián Piñera, va desplegar policies i militars en un intent per controlar l’aixecament, el que va tenir com a resultat 36 morts, milers de detinguts i ferits i més de 400 persones amb lesions als ulls causades per pilotes de goma militars i/o cartutxos de gas lacrimògen.
Festa folklòrica al carrer
Quan el resultat del plebiscit de diumenge a la nit va començar a pintar un quadre d’una victòria aclaparadora a favor d’una nova constitució, la gent va sortir als carrers i places de tot el país. A Santiago es van concentrar a la Plaça de la Dignitat (oficialment Plaça d’Itàlia i que durant la insurrecció d’octubre de 2019 va ser rebatejada pels manifestants) per celebrar el resultat.
Una vegada més, la policia va aparèixer amb gasos lacrimògens i canons d’aigua, però al poc temps van haver de retirar-se per la massiva concurrència de feliços xilens. El lloc pertany al poble!
El resultat de les eleccions reflecteix la lluita de classes
Molts es van sorprendre pel clar resultat de les votacions, ja que diverses persones havien pronosticat una baixa participació i un resultat molt ajustat entre el sí i el no (cap a una nova constitució). En particular, va ser sorprenent que la participació (50,81%) fos la més alta des de l’abolició de la participació obligatòria l’any 2012. A les eleccions locals de 2016, només va votar el 35%.
S’assenyala que és especialment entre els joves on s’ha incrementat la participació, la qual cosa és un signe positiu del proper desenvolupament democràtic a Xile. A més, la pandèmia del coronavirus no va tenir l’impacte negatiu en la participació de què havien parlat els experts. La participació entre la gent gran podria haver estat més gran sense la pandèmia.
Qui va votar en contra d’una nova constitució? El resultat del plebiscit mostra clarament com els municipis de classe alta de Vitacura, El Barnechea i Las Condes a l’àrea metropolitana van ser en gran part els únics que van experimentar un baix suport a una nova constitució. Aquí, la majoria (al voltant de l’61%) va votar no a una nova constitució. Si mirem el resultat de tot el país, la relació 80/20 reflecteix molt bé la desigualtat entre les classes socials. El 80% de la població guanya 800 euros (o menys) al mes, mentre que una minoria té ingressos amb què pot viure de manera digna.
Encara no hi ha dades detallades que creuin els ingressos amb les preferències electorals, l’exemple dels municipis més rics mostra que probablement és principalment la classe treballadora la que ha votat per una nova constitució, mentre que la classe alta i l’elit van votar en contra. El referèndum reflecteix així la lluita de classes a Xile.
Desafiaments per al procés constitucional i l’esquerra
Encara que l’alegria és gran entre la majoria dels xilens, també hi ha la preocupació per com es desenvoluparà el proper procés constitucional.
En un ampli acord polític del novembre de l’any passat, el govern i la majoria de l’oposició van acordar una sèrie de condicions per al procés.
L’ala dreta, per exemple no volien abolir el mecanisme de votació que requereix una majoria de dos terços per adoptar les parts més importants d’una nova constitució. Aquest mecanisme ja està en marxa al parlament xilè i sovint ha significat que les idees i projectes de llei progressistes siguin bloquejats per una minoria conservadora (⅓). Per tant, gran part de la nova esquerra a Xile ha criticat aquesta part de l’acord, perquè podria significar que la dreta, si obté un terç dels escons en la convenció que ha de redactar la nova constitució, bloquejarà totes les propostes que desafiïn els principis neoliberals d’un Estat petit, la mínima regulació de les grans corporacions i tot el poder del “lliure mercat”.
No obstant això, un senyal positiu és que 4 de cada 5 votants van votar per una nova constitució. Això genera l’esperança que una possible aliança de centre-esquerra pugui aconseguir més de 2/3 de la convenció, i així implementar canvis constitucionals reals que apuntin en la direcció d’una societat més democràtica i igualitària.
En aquest sentit, serà interessant veure si la nova coalició d’esquerra, El Frente Amplio, aconsegueix agrupar-se i cooperar amb el Partit Comunista i els partits de centre. En general, hi ha molt poca confiança en els partits polítics, per la qual cosa es torna crucial presentar candidats populars amb arrels als moviments socials.
La participació dels moviments socials en particular és un altre desafiament al procés constitucional. Tot i que es desconeix com els moviments socials i les organitzacions de la societat civil poden influir en la redacció de la nova constitució. Durant l’aixecament d’octubre de l’any passat, van sorgir comitès locals per tot Xile que discutien sobre el contingut d’una nova constitució i per tant d’un Nou Xile. La tasca serà involucrar aquests comitès autoorganitzats i connectar-los amb els partits d’esquerra que lluiten per un canvi revolucionari. Si això no succeeix, hi ha el risc que gran part del moviment organitzat quedi exclòs i, per tant, no tingui un impacte en la nova constitució.
Al mateix temps, també és important ser conscients que una nova constitució no resoldrà tots els problemes de Xile. És un pas important i històric en la direcció d’una altra societat millor, però la lluita tot just ha començat!
Article publicat a la web de Internationale Socialister, grup germà de Marx21 a Dinamarca.
