Sophie Squire
Després de gairebé un any d’un govern de dretes no electe i al que donava suport Estats Units d’Amèrica, el poble de Bolívia ha votat a favor d’eliminar el règim colpista.
Les enquestes a peu d’urna de dilluns donaven com a guanyador al candidat presidencial del Moviment pel Socialisme (MAS) Luis Arce, exministre d’Economia i Finances Públiques. L’escrutini final ha confirmat aquestes enquestes, donant la victòria a Luis Arce amb el 55,10 per cent dels vots.
Va haver-hi celebracions als carrers davant de la seu del MAS a la capital boliviana, La Paz.
MAS és del partit d’Evo Morales qui es va convertir en el primer president indígena del país l’any 2006.
L’any passat, un cop de la dreta amb el suport de la policia i l’exèrcit —i recolzat per EUA— va enderrocar Morales i el va obligar a exiliar-se.
Durant la presidència d’Evo Morales, l’administració va atorgar més drets als pobles indígenes i va reduir la pobresa. Però durant els seus 14 anys com a president, la popularitat de Morales havia anat disminuint. I molta gent estava descontenta amb la seva creixent proximitat a les multinacionals de l’agroindústria i l’energia.
Morales va ser acusat injustament de frau electoral per l’Organització d’Estats Americans que va exigir una altra elecció. Va acceptar celebrar una altra votació, però tot i així es va veure obligat a retirar-se.
En el seu lloc, la senadora conservadora Jeanine Áñez —qui un cop va descriure a les persones indígenes com “satàniques”— va prendre el relleu. Va tenir el suport de Trump a Estats Units.
En els gairebé 12 mesos de l’administració Áñez, els partidaris del MAS han patit una autèntica campanya d’assetjament i persecució. Human Rights Watch va afirmar a principis d’aquest any que s’estava duent a terme una “cacera de bruixes” contra els que donaven suport a l’expresident Evo Morales. Però les protestes massives van soscavar a Áñez. A l’agost, els opositors al cop van dinamitar passos andins, van escampar roques per les carreteres i van cavar trinxeres al llarg de camins rurals. Els treballadors sanitaris de la ciutat de Cochabamba van encapçalar les protestes amb el que es va descriure com “escombres en flames”.
Elecció
Tot i que els líders colpistes van poder retardar les eleccions, les protestes van aconseguir que no poguessin evitar-les. El diumenge, 18 d’octubre, els manifestants van desafiar la intimidació i van votar massivament pel MAS.
Però això està lluny de ser el final de la lluita. La dreta està furiosa pel resultat de les eleccions i busca més oportunitats per atacar l’esquerra.
La setmana passada, el govern colpista va celebrar l’aniversari de l’assassinat d’Ernesto Che Guevara per part de l’exèrcit bolivià amb el suport nord-americà. Áñez va declarar que la lliçó de la mort de Guevara “és que la dictadura comunista aquí no té pas”.
No obstant això, el poble bolivià, amb el seu massiu suport al MAS, està demostrant que rebutja fermament el cop d’Estat de la dreta al seu país. Però només la mobilització massiva de treballadors i treballadores fora del parlament pot aconseguir un canvi durador.
Aquest article es va publicar en anglès, en la nostra publicació germana a Gran Bretanya, Socialist Worker.
