Marie Fauré
El dissabte, 12 de setembre de 2020, les armilles grogues van tornar a ocupar el carrer a diverses ciutats de França.
El moviment, que denuncia des del 17 de novembre de 2018 la precarietat general del poble i els abusos de les grans empreses i dels seus amics del govern, es veu encara ben viu i més que mai d’actualitat, amb la crisi sanitària i les seves conseqüències socials i laborals.
No podem oblidar el gran regal de 100 mil milions d’euros fet pel govern a les gran empreses aquest estiu amb motiu de dinamitzar l’economia després del confinament. I això només és el principi d’una crisi que ja sabem que serà molt dura per a la classe treballadora, mentre les direccions sindicals, en lloc de donar suport a la mobilització popular, esperen poder “negociar” amb el poder.
Malgrat la prohibició de manifestar-se i la situació sanitària, milers de persones van respondre a la crida, principalment a París, on 256 persones van ser detingudes, amb un fort dispositiu policial. Molts periodistes independents van ser també detinguts. A Toulouse, fins i tot abans de començar la manifestació, la policia no va dubtar en enviar una pluja de gasos sobre les persones reunides.
Mentre el govern francès segueix reprimint els drets fonamentals de la població, Amnistia Internacional diu estar molt preocupada per la vulneració de drets i la violència utilitzada contra els manifestants a França, en un estudi que ha fet públic recentment.
Malgrat això, el nou ministre d’Interior multiplica les intervencions provocatives, repetint sense parar paraules com “separatisme” i “salvament de la societat”, justificant així l’ús de la força repressiva de l’estat i els projectes de llei de “seguretat”, com la que acaba de ser votada.
Aquesta llei prohibeix publicar vídeos o fotos d’actuacions policials sense tapar la cara als agents, i dóna dret a la policia a escollir quins periodistes poden cobrir les manifestacions, obrint així pas a l’expulsió dels mitjans independents i a una informació cada vegada més controlada per l’estat. Aquesta llei legitima també les detencions preventives abans de les manifestacions.
Queda clar que després de 2 anys de mobilització de les armilles grogues, i en un context de crisi i de contestació social cada vegada més forta, l’estat francès escull la repressió. Com a prova la compra de 89 vehicles blindats, armes de guerra que destinen als nostres carrers, per un total de 65 milions d’euros. Amb això, com justificar que no hi ha diners per la sanitat o l’educació pública…