ES CA FR

Declaració de Marx21 sobre la controvèrsia de classes de religió islàmica

1. Fa poc s’ha difós la notícia que Catalunya implementarà un pla pilot per oferir classes optatives de religió islàmica aquest curs. L’anunci ha provocat rebuig per part de molts sectors progressistes. Entre ells Europa Laica, que fa una bona feina contra la influència reaccionària de la Conferència Episcopal a la societat i a les escoles. Denuncien, per exemple, la situació antidemocràtica mitjançant la qual l’església catòlica pot emportar-se per la cara fins al 0,7% del que paguem en l’impost sobre la renda.

2. No obstant això, la reacció hostil no prové només, ni principalment, d’aquests sectors. L’extrema dreta, des VOX fins als petits grupuscles ultres catalanistes, també ataquen la mesura. De vegades ho fan en termes semblants als de l’esquerra: VOX, per exemple, ha intentat fer veure que amb el seu atac a l’islam cerca “defensar les dones”. No obstant això, en missatges menys curosos diuen obertament que la seva preocupació real és promoure la “cultura Cristiana Occidental”. Aquesta reacció per part de la dreta, i en alguns casos de feixistes coneguts, ens ha de fer reflexionar. Al costat d’altres factors que comentem a baix, ens fa pensar que el rebuig a aquest pla pilot per part de sectors progressistes —alguns dels quals, a diferència d’Europa Laica, semblen haver descobert un interès sobtat en la “laïcitat” només ara, quan es tracta del islam— és un greu error.

3. Cap debat polític succeeix en el buit, i aquest menys. La polèmica actual no és un debat intel·lectual abstracte, sinó que té lloc en un context d’una forta i creixent islamofòbia. Aquesta islamofòbia, que és la forma més virulenta de racisme al món actual, s’ha utilitzat per justificar guerres, empresonaments, tortures i assassinats. És una arma del sistema als EUA de Trump, a la Rússia de Putin, i a la Xina que ha tancat un milió de musulmans en camps de “reeducació”. S’ha dit, amb tota la raó, que no existeix tal cosa com un “no-racista”: si no ets antiracista, en la pràctica ets pro racista. En aquest debat, qui no posa la lluita contra la islamofòbia al centre de la seva resposta, en efecte està consentint aquesta forma de racisme.

4. Per analitzar les coses en la seva justa mesura, cal mirar els fets. Tot aquest escàndol s’ha aixecat davant l’anunci d’un pla pilot a Catalunya que suposa que hi haurà quatre professors impartint classes de religió islàmica. La mesura respon (tarda i de manera molt limitada) a una llei estatal aprovada el 1992, sota el govern de Felipe González. Abans de la nova proposta, Catalunya no tenia ni un sol professor de l’islam. A tot l’Estat espanyol, hi ha uns 80 professors d’aquesta matèria. En canvi, segons les xifres de la Conferència Episcopal, hi ha 34.868 professors de religió catòlica donant classes a 3.303.193 d’estudiants. Per la seva banda, Europa Laica diu que 20.000 professors imparteixen religió a les escoles públiques i concertades de l’Estat espanyol, i que aquests costen a l’Estat i les comunitats autònomes uns 700 milions d’euros anuals. Qui es molesta pel nomenament de 4 professors de l’islam, i no es queixa infinitament més davant el professorat del catolicisme, demostra que el que subjau al seu rebuig, conscientment o no, no és el laïcisme, sinó un altre “isme” molt més lleig.

5. Un dels arguments esgrimits contra la mesura és que donarà via lliure a la promoció dins de l’escola d’idees masclistes, homòfobes i reaccionàries. No cal dir que qualsevol esquerra conseqüent —la xarxa Marx21 inclosa— s’oposa al masclisme, la LGTBI-fòbia, el racisme… provingui d’on provingui. No obstant això, aquest argument és de per si islamòfob, perquè “considera l’islam com un sol bloc monolític, estàtic i gens sensible a les noves realitats” (citant el primer criteri de la islamofòbia del Runnymede Trust). En segon lloc, aquestes idees reaccionàries ja són presents a les escoles de la mà del sector més dretà de professorat, ja siguin de religió catòlica o d’altres assignatures. En tercer lloc, desconeix o amaga el fet que el contingut d’aquesta matèria ve dictat pel BOE, on es van publicar els currículums tant d’educació primària com de secundària. És a dir, no s’està donant via lliure a un reaccionari qualsevol per promoure una visió retrògrada de l’islam a l’escola, sinó que es tracta de professors que hauran d’observar els mateixos requisits que la resta del claustre.

6. Part del problema en aquest debat ve de la confusió respecte al significat de laïcitat. El mateix moviment Europa Laica ofereix una definició raonable: “la defensa el pluralisme ideològic en peu d’igualtat com a regla fonamental de l’Estat de Dret i l’establiment d’un marc jurídic adequat i efectiu que ho garanteixi i el protegeixi davant de tota interferència d’institucions religioses o d’una altra naturalesa, que impliqui avantatges o privilegis”. La clau és la separació entre l’Estat i la religió; que l’Estat no privilegiï a cap religió; el pluralisme ideològic en peu d’igualtat. La laïcitat no suposa un ateisme imposat, però així ho entenen alguns sectors que es defineixen de “laïcistes”. Aquest ateisme imposat s’expressa en la demanda que la religió es limiti “a l’àmbit privat”. En les seves formes extremes, aquesta visió suposa deixar tancades dins de les seves cases a les dones musulmanes que vulguin portar un vel. A França, s’han multat a dones musulmanes per incomplir les exigències de l’Estat respecte a la seva vestimenta; com a mínim una dona va ser obligada per quatre agents de policia a treure’s el “burquini” a la platja. Això és tot menys la protecció de “tota interferència d’institucions religioses o d’una altra naturalesa”. En resum, la laïcitat de veritat significa la pluralitat i la llibertat de pensament, la llibertat religiosa; no és de cap manera una justificació per negar drets a la gent musulmana.

7. Molta gent d’esquerres que diu defensar una visió “marxista i materialista” davant la religió, en realitat reprodueixen la visió liberal i idealista amb la qual el jove Marx va trencar. Els filòsofs amb els quals Marx i Engels van discutir tan ferotgement es van obsessionar amb “la crítica a la religió”. Un pas clau en el desenvolupament del marxisme va ser entendre que la base del problema no eren les idees, sinó la realitat material d’una societat de classes i l’explotació econòmica. A partir d’aquesta visió, Marx va escriure: “La religió és el sanglot de la criatura oprimida, el cor d’un món sense cor … És l’opi de poble”. Gran part de l’esquerra només cita l’última part. Ni les idees religioses ni els llibres sagrats són la causa dels mals del món. Si les religions reprodueixen idees reaccionàries és perquè tals idees formen part del món en què aquestes religions existeixen. I —per tornar al debat actual— el problema central en la lluita per la laïcitat a l’Estat espanyol és la influència de les institucions catòliques, no les idees religioses com a tals, ni tan sols les creences catòliques ni de bon tros l’islam. És a dir, que hem de lluitar contra la Conferència Episcopal, i no per les idees religioses que diuen defensar, sinó pel seu poder real —a les escoles, a l’Estat, a la societat en general— i com l’utilitza per promoure els seus propis interessos econòmics, el sistema capitalista i la ideologia dominant. Des d’un punt de vista materialista es veu que la lluita contra la cúpula eclesiàstica ha d’anar lligada a la lluita contra el paper de l’exèrcit, de les grans empreses, etc., com altres elements del sistema actual. I —quina sorpresa!— aquests sectors sí que tenen una presència important i creixent dins del sistema educatiu. Només des d’un punt de vista idealista —“ambdues són religioses”— es podrien equiparar la poderosa església catòlica i les petites i perseguides comunitats musulmanes.

8. Plantegem-nos la següent pregunta: Què significaria la retirada, donada l’oposició, d’aquest pla pilot amb quatre professors de l’islam? Es mantindrien els 20 o 30 mil professors del catolicisme —alguns d’ells promovent idees molt retrògrades—, al costat dels altres privilegis de la cúpula eclesiàstica catòlica. Seguiríem sense un sistema escolar realment laic. L’extrema dreta racista hauria aconseguit una victòria. Cal afegir que també hauria guanyat aquella minoria entre la gent musulmana que promou visions reaccionàries i sectàries; alimentaria de nou el seu argument que la gent musulmana no té cabuda a les societats actuals i hauria d’assumir les seves visions tancades. És cert que el pla pilot no és una solució real a la situació actual de discriminació, amb privilegis per a la cúpula catòlica. Però, tot i així, la seva derrota seria una mala notícia. Suposaria que ni tan sols és possible introduir aquesta petita concessió a una minoria oprimida, com és la gent musulmana a l’Estat espanyol; aquesta concessió petita i imperfecta a la diversitat, davant l’hegemonia catòlica.

9. Molts activistes argumenten que en comptes d’afegir professors de l’islam s’haurien d’eliminar els privilegis de l’església catòlica. Per descomptat. El problema és que només amb dir-ho, i desitjar-ho, no canviem res. Els privilegis segueixen allà, la llei actual segueix vigent. I aquesta llei dicta que les altres religions també tenen certs drets. Ara que sembla que es complirà la llei, de manera molt parcial i amb 28 anys de retard, el rebuig a aquest compliment —sense la capacitat d’imposar un model millor— només alimenta el racisme. La política anticapitalista no consisteix a imaginar una situació perfecta i simplement predicar a favor d’aquesta. En el món real, ens toca participar a les lluites concretes que sorgeixen, que normalment no iniciem nosaltres ni adopten la forma exacta que hauríem desitjat. Hem de donar suport sempre a les lluites contra l’opressió. Això no exclou tenir la nostra visió pròpia i fer les crítiques que ens semblin necessàries, però si aquestes crítiques no parteixen de la base del rebuig a l’opressió i solidaritat amb les lluites, no valen per a res.

10. Per tancar, fem un resum del que volem. Rebutgem tota forma de racisme, islamofòbia inclosa. Per tant, volem eliminar totes les formes de discriminació racista que actualment existeixen, incloent les del sistema educatiu. Volem una societat laica de veritat, en la qual l’Estat no actuï a favor ni en contra de cap religió. Per aconseguir això en l’àmbit educatiu, pensem que, en comptes d’afegir més religions, l’ideal seria eliminar totalment el poder de l’església catòlica dins l’ensenyament, des de les classes de religió en el sistema públic fins a les escoles controlades directament per les institucions religioses. Això no suposa atacar les creences de les persones; al contrari, pensem que seria important tractar el fet religiós i ètic dins les escoles, però de manera realment inclusiva, científica i laica, i sense segregar l’alumnat. No obstant això, fins que aconseguim canviar el model, rebutgem els intents de la dreta racista de discriminar les religions minoritàries, negant el que, de fet, ja és el seu dret sota la llei. Mentre hi hagi classes de religió a les escoles, no es pot negar aquest dret a les religions minoritàries, com són l’islam, el judaisme, o l’església evangèlica, entre d’altres.

Consulta també:

Marx21 és una xarxa d’activistes anticapitalistes, que formem part dels moviments més amplis contra el racisme, el canvi climàtic, i altres lluites. Per saber-ne més o unir-t’hi, posa’t en contacte.