Reconstruïm la lluita contra el canvi climàtic

Bianca Carrera | Rubén James Vargas

CA ES

A Barcelona, al llarg dels últims mesos els carrers es van quedar buits. Anteriorment, mesos d’activitat de protesta i diàleg incessant havien donat com a resultat l’elaboració i l’adopció d’un pla climàtic —realitzat a través d’un procés participatiu de la societat civil— a principis d’aquest 2020. Un èxit que va posar de manifest la urgència que hi havia d’actuar radicalment per mitigar els possibles escenaris climàtics que s’acostaven. I no obstant això, 6 mesos després, tal urgència ha quedat en segon pla.

Les coses no han estat molt diferents en altres parts de l’Estat, ja que aquesta pandèmia i el confinament a què s’ha sotmès a la població ha estat total. Tot d’una hem vist des dels moviments ecologistes a Astúries un descens en la seva activitat als carrers. Semblaria que l’energia acumulada davant la indignació de les reunions de l’COP25 hagués quedat totalment dissolta.

Des dels moviments climàtics s’ha engendrat una gran impotència. A En veure com les falses esperances que un simple període de 3 mesos confinats han pogut acabar amb la nostra desgràcia es dispersen. Veure com l’administració es prepara per a donar un estímul econòmic que pot carregar-se tota la feina a favor del decreixement i la consciència climàtica. Veure com, tot i així, les nostres veus de protesta no podien sortir als carrers a escoltar-se.

No obstant això, aquesta crisi també ha generat una esperança. I és que, mentre que les plataformes socials ens hem bolcat a les xarxes com una eina difusora perquè la crisi ambiental —la més important fins a dia d’avui— no quedi oblidada, s’ha anat generat un instrument transformador pel qual apostar: la cooperació ciutadana.

Tot i això, seria un error pensar que la desmobilització al carrer es tradueix directament en un col·lapse de l’organització dels moviments ecologistes. Aquests s’han hagut d’adaptar com tots, canviant les assemblees presencials i les accions al carrer per xerrades i debats en línia a través de diverses plataformes. Des d’aquí s’han intentat impulsar diverses formes de protesta alternatives per continuar amb les reivindicacions climàtiques amb diferents resultats.

S’ha fet palpable que, en moments d’emergència global, el més efectiu per vèncer qualsevol virus —ja sigui la COVID-19 o el capitalisme ferotge que està consumint el nostre planeta— són les iniciatives locals i populars, les quals, lliures de la mortífera burocràcia estatal, són capaces de respondre a les necessitats més urgents.

El 5 de juny va ser el dia mundial del medi ambient, i Asturies Pol Clima —la aliança que recull la majoria de moviments socials que lluiten per un futur ecològic a Astúries, a la que participen col·lectius com Extinction Rebellion (XR), Fridays For Future i Ecologistes en Acció— va organitzar un esdeveniment. Aquest esdeveniment va consistir en una sèrie d’activitats virtuals, com una acció digital fent servir les xarxes socials amb difusió de cartells davant de l’emergència climàtica. A més, diversos activistes van participar en una concentració presencial amb aforament limitat i mantenint les distàncies de seguretat enfront del Nàutico de Gijón.

També cal tenir en compte les accions del 29 de maig per part de diferents nodes de XR que van organitzar una “marxa simbòlica” amb sabates usades que simbolitzaven les persones confinades que es distribuïen per les places. Fins al node de Santander, que compta amb molt pocs activistes per ara, va poder participar. L’interessant d’aquesta acció és que s’inspira en manifestacions similars com les dels drets per als i les migrants i refugiats, on cada parell de sabates representa als que van ser ofegats a la Mediterrània per la inacció d’Europa. Amb això podem veure com diferents moviments poden nodrir-se de les experiències d’altres.

Tot i que la COVID-19 hagi ocultat part del protagonisme que la lluita climàtica havia aconseguit, també ha donat a conèixer les limitacions d’aquest sistema econòmic malalt, i el com aquest pot ser combatut a través d’alguna cosa que no hem deixat d’aprendre durant aquesta pandèmia: la importància de la solidaritat. Des de totes les plataformes del món, esperem que aquest fet faci acabar de despertar a la població, i que serveixi com a trampolí per aconseguir el canvi que fa anys que necessitem, i pel que estem lluitant.


Bianca Carrera és activista de Fridays For Future a Catalunya i militant de Marx21.

Rubén James Vargas és activista a XR Asturies i militant de Marx21.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s