#BlackLivesMatter: protestes a l’Estat espanyol

Kadijatu Dem Njie

ES CA

Aquestes últimes setmanes hem vist sortir als carrers a centenars i milers de persones a Estats Units, i a diferents ciutats d’Europa i el món contra el racisme institucional i la violència policial. Les accions que s’han organitzat durant les últimes setmanes neixen a partir del coneixement de l’assassinat de George Floyd a mans, un cop més, d’un policia blanc. Algunes d’aquestes manifestacions han estat espontànies, però moltes altres han estat liderades per activistes i líders comunitaris del grup Black Lives Matter.

A l’Estat espanyol, hem vist concentracions espontànies durant els últims dies. Com per exemple les mobilitzacions que es van dur a terme el passat diumenge 7 de juny, organitzades per la Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent d’Espanya (CNAAE). A Madrid més de 3.000 persones es van concentrar davant l’ambaixada nord-americana. A més de la denúncia de l’assassinat de George Floyd, també es van reivindicar les situacions de racisme que viuen les persones negres i altres col·lectius racialitzats a l’Estat espanyol. A la capital espanyola també cal sumar-li les concentracions en altres ciutats com són Barcelona, ​​Bilbao, Zaragoza, València, Murcia, Palma de Mallorca i Gran Canaria entre moltes altres.

Un dels aspectes a destacar de les concentracions del passat 7 de juny és la gran participació de joves negres i negres, fills i filles de pares migrants que han nascut o s’han criat a l’Estat espanyol. Molts d’aquests joves no havien participat abans a manifestacions o espais polititzats. Hem vist que aquests han servit com a espai d’expressió de les diferents experiències de racisme social i institucional que viuen aquests joves cada dia.

Si valorem les manifestacions antiracistes que s’han dut a terme a tot el país en funció de la quantitat de persones que han participat, les podem qualificar d’èxits totals. De la mateixa manera, s’han descrit les concentracions del passat dia 7 com històriques i un gran pas per al moviment antiracista. El cas de George Floyd i les conseqüents protestes a tot el món han permès crear un espai de debat i visibilització de la violència racista que viuen les persones racialitzades a mans del sistema.

El repte que es presenta ara és transformar tota l’energia, capacitat de mobilització i descontent amb el sistema en canvis socials reals i efectius. Per a això, haurem d’esperar a veure quines estratègies i formes de lluita adopten els diferents grups i moviments antiracistes de l’Estat espanyol.

Regularització ja!

D’altra banda, coincidint amb el dia mundial de les persones refugiades, per al cap de setmana de l’20 i 21 de juny, a través de la campanya #RegularitzacióXTotes, s’han convocat mobilitzacions a diferents ciutats espanyoles. Fins a dia d’avui, a aquesta campanya, s’han adherit més de 1.500 entitats i organitzacions. Aquest moviment exigeix ​​al govern la regularització permanent de totes aquelles persones que es troben en situació irregular. Així mateix, es denuncia la vulneració de drets de les persones migrades i refugiades.

Durant la crisi sanitària hem vist com han augmentat els casos de brutalitat policial i les agressions racistes contra persones d’origen xinès o asiàtic. Només al llarg de les últimes setmanes s’han donat diferents situacions que ens recorden la vigència de l’racisme institucional i la violència policial. D’una banda, aquesta setmana va sortir a la llum l’enregistrament que va realitzar un noi negre en la qual es pot escoltar com 6 policies, l’agredeixen físicament i verbal amb comentaris i insults racistes. A aquests esdeveniments cal sumar-li l’anunci de la reobertura dels CIEs (Centres d’Internament per a Estrangers), i l’ampliació amb un mòdul específic per a dones al centre de Barcelona.

Aquests últims esdeveniments només reforcen la necessitat de grups com la CNAAE en la lluita antiracista. La creació de la CNAAE és un gran pas, sobretot pel que fa a les reivindicacions i la lluita pels drets de les persones negres, africanes i afrodescendents. Així mateix, cal no oblidar la importància de la construcció d’aliances amb altres moviments antiracistes, i altres lluites socials, ja que la gran majoria tenen un origen comú: el sistema capitalista.


Kadijatu Dem Njie és activista a CNAAE i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (Catalunya), i militant de Marx21

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s