Laura Ribera Barniol

CA ES

El context de crisi actual ha posat de relleu situacions de vulneracions de drets humans que moltes persones migrades pateixen a l’Estat espanyol. No són situacions noves, moltes persones arreu de l’Estat ja les patien de manera sistemàtica molts anys abans de la pandèmia.

L’excepcionalitat del moment ha fet que moltes persones identifiquin i reconeguin el fet que són més de 800.000 les persones que viuen a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular. En aquesta xifra no s’hi té en compte els sol·licitants d’asil que han presentat una demanda a l’Estat i que rebran una resposta negativa per part de les autoritats ja que cal tenir en compte que només s’aproven un 5% de totes les demandes anuals. Fa anys que associacions i organitzacions reclamen la derogació o modificació de la Llei d’Estrangeria actual i la conseqüent regularització dels milers de persones que viuen a l’Estat sense drets. Les mesures que el govern de l’Estat ha aprovat per fer front a la crisi de l’actual Covid19 no inclouen prestacions a favor de tota la ciutadania i deixen fora a les persones migrants en situació irregular.

El hashtag de la campanya #RegularizacionYa juntament amb recollides de firmes impulsades per organitzacions no governamentals i la societat civil organitzada demanen que el govern promogui una regularització extraordinària, permanent i sense condicions per a totes les persones migrants i refugiades.

En aquest sentit la Comissió Europea ha demanat aplicar mesures més flexibles als Estats membres per tal d’assegurar la salut i els drets de les persones migrants i sol·licitants d’asil. Portugal, per exemple, ja ha aplicat algunes mesures per tal de protegir aquestes persones i és molt probable que en els propers dies Itàlia se sumi a les accions de regularització de persones en situació irregular dins del territori.

Es preveu que a l’Estat espanyol les fronteres segueixin tancades durant un període llarg de temps fet que farà que les persones que es troben ja en territori en situació irregular no podran desplaçar-se a altres països. Les persones que ja viuen aquí haurien d’estar en igualtat de drets amb la resta de conciutadans i l’Estat no hauria de permetre que aquestes es vegin abocades a situacions de múltiples vulnerabilitats.

Un dels principals arguments que s’utilitza per defensar una regularització per a tothom a l’Estat espanyol és l’econòmic. Es diu que els ingressos públics necessiten augmentar i que s’ha de fer a través de la recuperació dels mercats i les cotitzacions a la seguretat social. El sistema socioeconòmic capitalista al qual estem sotmesos necessita créixer d’aquesta manera. Sense voler entrar en el debat sobre un model de producció o un sistema diferent, voldria destacar el fet que la defensa de la regularització de les persones migrades, la modificació de les condicions exposades en l’actual Llei d’Estrangeria o el reconeixement de drets envers aquestes no hauria d’estar subjecte a motius econòmics o excepcionals ‒pandèmia actual‒. Es tracta d’una simple qüestió de drets humans que no té justificació sota altres criteris.

Les polítiques migratòries no haurien de funcionar a tongades de processos de regularització extraordinaris, sense que paral·lelament no s’estableixin sistemes de regularització estables basats en els drets de les persones com a principal motor. Si actualment ens trobem en aquesta situació és perquè la Llei d’Estrangeria actual no funciona, és racista, classista i discriminatòria. La conseqüència del seu mal funcionament són els milers de persones que a dia d’avui segueixen patint-ne l’exclusió.

És per aquesta raó que ara i sempre cal defensar la regularització de totes les persones migrades i refugiades i la derogació de l’actual Llei d’Estrangeria. No hi ha justificacions que valguin, és una qüestió de drets humans fonamentals.


Laura Ribera Barniol és militant de Marx21 i activista d’UCFR Almería

Aquest article va aparèixer per primera vegada al web de Justícia i Pau Barcelona, el 18/05/2020.

Web de la campanya RegularizacionYa