Jorge Mancebo
La crida internacional World Against Racism del passat 21 de març va portar moltes ciutats de tot el món a convocar mobilitzacions unitàries contra el feixisme i el racisme. Davant l’actual situació de crisi sanitària —pandèmia del virus covid19— algunes convocatòries van haver de reinventar-se a través de les xarxes socials: actes online, campanyes de sensibilització, manifestos, etc. Davant l’adversitat de moment, van ser els resultats previs els que van donar llum a la jornada. El moviment unitari porta anys teixint una xarxa d’activistes diversa, àmplia i plural on cada vegada són més les persones i entitats que brinden el seu suport per treballar per aquesta estratègia comuna en els diferents països del món i a l’Estat espanyol. I serà clau aquesta unitat d’acció en els temps que corren.
En el cas de València, on jo em centraré, l’adversitat va posar a prova un grup format des de fa menys d’un any. El treball unitari ha portat a consolidar una xarxa d’activistes que ja formaven part del teixit associatiu de la ciutat; des dels sindicats, entitats pro-drets humans, fins activistes en particular posant el focus en el racisme en general, i concretament, davant l’auge de l’extrema dreta a la ciutat.
L’extrema dreta espanyola encara no ha sabut com aprofitar-se de l’escenari devastador. La crisi sanitària, econòmica i social augura temps complicats. Per sort, la solidaritat abanderada pels moviments socials que fa anys que treballen als barris estan donant un marge necessari en barris perifèrics on la desigualtat està més instal·lada, i els discursos d’odi s’estenen amb més facilitat.
No obstant això, el gir autoritari dels esdeveniments agreuja encara més els problemes que ja teníem. L’ús d’un llenguatge bel·licista per part de les institucions per abordar la crisi, la retòrica de nosaltres/ells i la propagació sense límits de rumors a les xarxes, està recollint un escenari on l’extrema dreta intentarà aprofitar la seva oportunitat.
El moviment unitari haurà de ser capaç d’articular àmplies mobilitzacions i denunciar amb contundència el discurs d’odi. L’oportunisme de l’extrema dreta es combatria aïllant-los, demostrant que som majoria les persones que rebutgem el discurs d’odi i la segregació. La unitat davant aquesta crisi des de la solidaritat i el suport mutu.
Jorge Mancebo és activista de Crida contra el Racisme i el Feixisme a València