Boro (José María Boronat Morales)
Les dimensions i característiques d’una illa com Menorca li confereixen unes peculiaritats que cal esmentar breument per a contextualitzar.
D’entrada, l’absència de grans nuclis urbans densament poblats resten a l’indret el potencial de conflictivitat social d’altres llocs de l’Estat. Una conseqüència immediata d’això és el fet que les àrees marginals queden reduïdes a un o dos barris en tota l’illa, repartint-se el percentatge de persones en risc d’exclusió social entre multitud de focus individuals o familiars que no es manifesten de forma unitària.
Aquesta realitat, juntament amb el caràcter encara tradicional i conservador d’una gran part de la societat menorquina, i el fet que l’illa és una forta plaça militar de fàcil control policial, redueix al mínim l’expressió de fenòmens violents, també per part de moviments feixistes o d’ideologia neonazi, dels quals no s’ha constatat la presència de cap grupuscle.
Tot i així, el rebuig a la immigració, que ha crescut durant els darrers anys de la mà d’un augment considerable del tant per cent de població forana, mostra un component clarament racista i classista, en manifestar-se, principalment, envers els ciutadans de procedència magribina, sud-americana o romanesa, clarament els més estigmatitzats, mentre que els turistes del centre i l’oest d’Europa, així com la gran bossa de residents britànics, gaudeixen d’una major acceptació social.
Aquesta realitat, per si sola, ja posa de relleu la necessitat de la gran feina pendent en termes d’integració i, sobretot, acceptació per part dels autòctons. Per fortuna, tot i ser molt més feble que a altres indrets de l’Estat, dins el teixit associatiu menorquí trobem alguns casos excepcionals, com ara la Plataforma Benvinguts Refugiats, des d’on s’està realitzant una gran tasca de denúncia, conscienciació i també d’auxili en les situacions més urgents, com les darreres arribades d’immigrants del passat estiu.
Així doncs, amb l’auge de l’extrema dreta, al qual la societat menorquina no ha estat aliena (Vox ha passat de ser la sisena o setena força política als vuits municipis de l’illa a ser-ne la quarta o cinquena), es feia més necessari que mai un contrapunt, un catalitzador que unís la societat civil per a donar una resposta al discurs d’odi del partit d’ultradreta.
És en aquest context, i arran d’una campanya informativa contra la formació d’Abascal durant les eleccions generals del passat novembre, que neix UCFR Menorca, que encara es troba en una fase molt germinal i necessita articular-se i trobar l’impuls necessari per a dur a terme una tasca que doni fruits. Qui sap si l’enorme crisi econòmica que ens deixarà la situació d’alarma sanitària pel Covid-19 en serà l’ocasió.
El Boro és militant de Marx21 i activista d’UCFR Menorca