Marina Morante
Aquest any, el 8M arriba enmig de greus atacs, a tot el món, contra els drets de les dones, i de fet contra la gent treballadora en general.
Al llarg dels últims anys, s’ha anat intensificant l’explotació, mitjançant la precarietat, la inestabilitat laboral i les retallades en drets socials, laborals i democràtics. Aquesta explotació es retroalimenta amb les estructures d’opressió, com ara el masclisme o el racisme.
El capitalisme necessita del masclisme per aplicar els seus plans d’ajust i, al seu torn, el masclisme s’ha vist enfortit pels criminals nivells d’explotació. En altres paraules, per exemple, que les tasques domèstiques estiguin desvaloritzades afavoreix la consolidació de la subcontractació en sectors com l’hoteler, com és el cas de les Kellys. D’altra banda, les subcontractes, enteses com a promotores de precarietat, contribueixen a la feminització de la pobresa.
Així doncs, lluny dels postulats de les teories postfeministes, les quals van afirmar la conquesta de la “igualtat”, es confirma un dels principals supòsits del feminisme de classe o anticapitalista: no és possible la finalitat de cap sistema d’opressió sota el sistema capitalista, els drets conquerits poden ser retallats al servei dels interessos de les classes dominants.
El masclisme segueix sent una estructura brutalment violenta, la qual colpeja a les dones de manera desigual segons altres condicions socials (com l’orientació sexual, gènere, classe o “raça”).
Cap atac sense resposta
Els esclats socials i les respostes populars no obeeixen a una lògica objectiva. En ocasions, les situacions d’explotació i opressió són profundes però la resposta no està present. Al llarg dels últims anys, les dones sí que han estat protagonistes de les respostes polítiques als carrers.
La resposta a la sentència de “la Manada” juntament amb el moviment #MeToo han estat els precedents per a la massificació de les mobilitzacions del 8 de març, el qual en recents anys s’ha convertit en “dia d’aturada internacional”. Aquest nou sentit recupera el seu origen de classe i pot ajudar a enllaçar diferents aspectes de la lluita, com les lligades al moviment antiracista o LGBTI+.
El fet que aquest any el 8M caigui en un diumenge ha tret centralitat a l’aturada laboral; l’any que ve haurem de treballar perquè es torni a convocar una vaga general de manera àmplia.
Del 8M al 21M
L’auge de VOX també ha estat un dels principals fenòmens polítics que ha impactat en la política de l’Estat espanyol. Ja hem vist com les dones han jugat un paper clau en la resposta antifeixista i antiracista.
Davant la gravetat del creixement de l’extrema dreta, i la urgent situació creada per la brutalitat de la policia, l’exèrcit i matons feixistes contra la gent refugiada a la frontera grega, aquest 8M també ha de servir com un impuls per a les mobilitzacions unitàries contra el racisme i l’extrema dreta, del proper 21 de març, en el marc de la crida de World Against Racism.
Intervenir en les lluites
L’auge del moviment de dones és sens dubte una bona notícia per a totes aquelles que desitgem canvis estructurals a nivell global. No obstant això, el moviment feminista actual té certes limitacions que han de ser superades.
Les companyes antiracistes saben, millor que ningú, que el feminisme segueix reproduint altres opressions al seu si, com el racisme. En el context de mobilitzacions contra el cas de “la Manada”, es va destapar el cas de violacions i segrestos de companyes jornaleres marroquines per part dels seus patrons, en el marc de la recollida de la maduixa. La resposta, tot i la gravetat i l’aparició en premsa, va ser escassa i protagonitzada principalment pel moviment antiracista.
D’altra banda, se sap que el moviment feminista mai es va definir amb una única ideologia. Més aviat, està conformat per ideologies múltiples que fins i tot poden arribar a ser contradictòries. El moviment que posa en escac el capitalisme, la cisheteronorma i el colonialisme és intrínsecament contrari a l’emergent capitalisme rosa i les teories de l’empowerment, basades en col·locar dones en situacions de i amb poder econòmic, polític o social dins de les estructures actuals.
Les samarretes feministes d’Inditex, produïdes mitjançant l’explotació i opressió d’altres dones del sud global, no són el camí cap a l’emancipació. Tampoc és garantia de millors condicions que més dones ocupin espais de poder dins del marc capitalista.
Així doncs, sense cap dubte, l’auge del moviment feminista és positiu per a tothom. I no perquè ho idealitzem, sinó perquè obre la possibilitat d’intervenir políticament en un moviment que està mobilitzant amplis sectors de la societat. Intervenir, acompanyar a les nostres companyes i guanyar-les per a una visió de lluita global: contra tota explotació i sistema d’opressió.
Que aquest 8M sigui un pas en aquesta direcció.
Marina Morante és una de les autores del nou fullet de Marx21, Marxismo y Feminismo Hoy.
Amb un total de 72 pàgines, el fullet tracta temes com classe i gènere, feminisme i racisme, opressió trans… Disponible per 4 euros d’activistes de Marx21.
