Jesús M. Castillo
L’experiència ens demostra que els governs no aturaran l’escalfament global. Cerquen protegir els interessos de les grans multinacionals i aquestes estan més preocupades per guanyar diners a curt termini que en planificar l’economia de les properes dècades.
Som la gent treballadora les que podem frenar l’escalfament global.
És més, el canvi climàtic constitueix una gran oportunitat per avançar socialment, econòmica i política.
Les limitacions del consum responsable
La majoria dels impactes socio-ambientals es donen directament als centres de treball. Podem influir en part d’aquesta producció insostenible des del consum responsable (amb les dificultats que aquest comporta), però gran part de la producció s’escapa al nostre control.
Per exemple, l’organització que més gasos d’efecte hivernacle (GEH) emet és l’exèrcit d’Estats Units de Nord-amèrica. Aquest és només un exemple dels processos que estan fora de l’esfera d’influència del consum responsable. I n’hi ha molts més.
En general, les administracions públiques realitzen grans consums i emissions de GEH en els que nosaltres estem presents com a treballadores, no com a consumidores. A més, les decisions polítiques que configuren majorment el sistema emissor de GEH (com promoure el transport de mercaderies en camions i no en trens, fomentar el turisme i el transport de mercaderies a grans distàncies, aprovar els plans urbanístics que ens obliguen a viure lluny d’on treballem/estudiem, o posar en marxa normatives de construcció poc exigents amb l’estalvi energètic), també queden fora del consum responsable. Una vegada que el sistema emissor de GEH està configurat, hem d’intentar consumir responsablement en el seu si, però estarem molt condicionades pel disseny del sistema que limitarà les nostres possibilitats d’emetre menys GEH.
En les nostres llars només consumim el 10% de l’aigua, el 10% de l’energia i generem el 10% dels residus. La Regla del 10% ens dóna una idea de les limitacions del consum responsable a casa nostra.
Mitigant des de la feina
Per tant, al mateix temps que consumim de manera responsable, crec que hem de posar més dels nostres esforços en la producció responsable per frenar a temps el canvi climàtic.
És a dir, hem de portar la Regla de les 3 Erres del moviment ecologista als centres de treball. Cal Reduir la producció, i Reutilitzar i Reciclar en els processos productius. En aquest sentit, per exemple, hem de pressionar perquè es prohibeixi per llei l’obsolescència programada. I si els governs no la prohibeixen completament, que no ho faran, hem de fer-los fora per prendre el poder a les nostres mans.
Per no entrar en la fase de canvi climàtic brusc en poques dècades, hem de decréixer econòmicament als països enriquits, al mateix temps que construïm un sistema econòmic circular que imiti la natura.
Amb la biomímesi com a bandera, hem de fer que el nostre sistema econòmic sigui divers (que no hi hagi multinacionals que s’ho mengin tot), que reutilitzi i recicli materials que es moguin de forma vertical (evitant el transport de llargues distàncies), i s’auto-reguli amb bucles de retroalimentació negativa que el mantinguin en equilibri. D’aquesta manera el nostre sistema econòmic serà realment sostenible (les generacions futures gaudiran d’un medi ambient, al menys, com el que tenim ara). Funcionarem com ho fan els ecosistemes naturals.
Crec que el camí cap a aquest decreixement biomimètic no el recorrerem ni de la mà dels governs actuals, ni mitjançant el consum responsable únicament, ni amb una educació reglada adequada (no tenim temps, encara que segueix sent important).
La clau per a la mitigació de l’escalfament global està en unir les lluites socials i ambientals que s’estan donant ara i que vindran en un futur pròxim.
En aquest context, la lluita pel clima és ara més que mai part de la lluita de classes. Els capitalistes guanyen diners amb l’escalfament global, el pateixen menys i estan guiats per un sistema, el capitalisme, que al créixer de manera contínua i accelerada és un càncer per al nostre planeta. El repartiment de les riqueses que comporta la lluita per la plusvàlua, que es dóna habitualment en els centres de treball, és clau per impulsar el decreixement econòmic als països enriquits.
Quan lluitem i guanyem agafem confiança en la lluita col·lectiva. Al mateix temps, anem teixint xarxes socials i poder popular des de baix. Al guanyar confiança i experiència estem millor preparades per seguir lluitant.
Habitualment, les reivindicacions merament laborals (ex. cobrar més, treballar menys hores, tenir menys accidents) s’amplien a reivindicacions polítiques (ex. derogar reformes laborals, acabar amb les ETTs, col·lectivitzar la fàbrica, les terres o un sector industrial al complet com l’energètic).
Quan les lluites laborals es donen amb el suport del moviment ecologista (incloent-hi els nous moviments com Fridays For Future i Extinction Rebellion) s’incorporen reivindicacions verdes, entre les que ha d’estar la reducció de les emissions de GEH i la seva captació mitjançant vegetació. Les prohibicions verdes (green bans, en anglès) són un exemple magnífic de lluites que han combinat reivindicacions laborals i ambientals.
El moviment ecologista ha de fer ara el contrari del que ha fet fins avui: s’ha d’apropar a les plantilles dels sectors econòmics més contaminants i donar-los suport en les seves reivindicacions. En molts casos, aquestes plantilles pateixen condicions laborals penoses i estan lluitant o s’animarien a lluitar si veuen que tenen suport.
Millores laborals
Encara que sembli contradictori, aquestes lluites han d’apostar per millores laborals alhora que obligar a posar en marxa avenços tecnològics per reduir emissions i, fins i tot, el tancament de fàbriques i sectors complets (com la mineria del carbó i l’extracció d’hidrocarburs). Tancaments que comportin reconversions industrials i diversificació econòmica controlades des de baix i guiades per justícia climàtica i social.
La ultradreta racista i masclista està dient que la lluita pel clima comportarà la pèrdua de llocs de treball. És una altra mentida més de Vox.
Si la mitigació del canvi climàtic és impulsada per lluites socials que reparteixin riqueses, es generaran milions de llocs de treball en sanitat, educació, treballs de cures, conservació i restauració ambiental, energies renovables, etc.
A més, el repartiment de riqueses significarà que haurem de treballar menys hores, millorant la nostra qualitat de vida, i podent posar en marxa mesures com la renda bàsica universal.
Els sectors calents de l’economia on les plantilles no vulguin col·laborar en la lluita pel clima hauran de ser bloquejats en les pròximes dècades per tots els mitjans possibles (desobediència civil, ocupacions, boicots, etc.). Cal deixar grans quantitats d’hidrocarburs al subsòl per frenar l’escalfament global…
El canvi climàtic gestionat des de dalt genera conflictes socials directament i indirecta. Ara mateix hi ha hagut o encara hi ha massives lluites socials d’aquest tipus a l’Equador, Xile, Bolívia, El Líban, l’Iran… Al mateix temps, hi ha infinitat de lluites laborals en multitud d’empreses i bloquejos de projectes desenvolupistes arreu del món. Unim les lluites per frenar el canvi climàtic, al temps que ens adaptem a ell democratitzant la política i l’economia.
