Lam Chi Leung
El socialista revolucionari de Hong Kong, Lam Chi Leung, ens parla sobre el moviment de masses i les estratègies a seguir.
Com està l’estat d’ànim a Hong Kong des que Carrie Lam va anunciar la retirada del projecte de llei d’extradició el 4 de setembre?
L’anunci de Lam va ser en gran mesura només un postureig. Ja a mitjans de juny havia aturat el canvi legislatiu, però havia evitat fer servir la paraula “retirada”. Encara més destacable és que ella es va negar completament a acceptar les quatre demandes restants del moviment de masses: que una comissió independent investigués la violència policial, la retirada de la designació de “avalots”, l’alliberament dels i les manifestants arrestades i un autèntic sufragi universal.
Per tant, la gent no se sent com si hagués fet concessions reals. De fet, el govern ha augmentat el nivell de violència policial contra les manifestacions. L’estat d’ànim de la campanya popular continua sent elevat, sense que es noti un refredament notable. No obstant això, la vaga i el boicot a les aules previst pel 2 de setembre no van arribar al nivell del 5 d’agost.
La vaga en sí no va passar realment, però el boicot a les aules va tenir força èxit, particularment la cadena humana que es va formar davant les portes escolars, una iniciativa d’estudiants de més de 200 centres de secundària. Abans no havíem vist accions tan importants entre estudiants de secundària.
L’estratègia actual del govern és, en la mesura del possible, prohibir grans manifestacions i marxes i, alhora, vèncer i arrestar indiscriminadament aquells i aquelles manifestants que intenten reunir-se, amb l’esperança de suprimir el moviment tan ràpidament com puguin. Ara mateix, el moviment massiu es troba en un moment crític i hi ha una certa vacil·lació sobre el següent pas a donar, tot i que és probable que hi hagi una gran marxa el dia nacional de la Xina l’1 d’octubre.
Quina acollida han tingut els arguments socialistes sobre la presa de decisions democràtiques, les vagues i les protestes massives al moviment de protesta d’HK?
Des de l’esclat del moviment, l’esquerra socialista ha defensat constantment la necessitat de superar la descentralització i la falta d’organització del moviment, però fins ara la resposta a aquest argument no ha estat la desitjada.
Com explicar això? Per començar, hi ha un sentiment entre els manifestants, en particular entre els i les més joves, que durant els darrers 30 anys l’oposició democràtica moderada (per exemple el Partit Demòcrata) no ha estat capaç de guanyar el sufragi universal i que fins i tot ha venut el poble, hi ha alguna veritat en això. La gent utilitza això per argumentar que qualsevol moviment liderat pels partits polítics és una cosa dolenta: en lloc d’això, defensen el model de moviment fragmentat, “sense organitzacions ni líders”.
En segon lloc, els membres de la facció localista d’extrema dreta sorgida recentment també rebutgen la presa de decisions democràtiques. Això ho fan per permetre’s propagar la seva ideologia favorable a l’imperialisme estatunidenc i impulsar les seves arriscades tàctiques ultra radicals, sense ser criticats ni frenats per la massa de manifestants.
Els i les joves manifestants pensen que convocar una vaga implica simplement fer crides a les persones a les entrades de les estacions de metro, o fins i tot bloquejar les plataformes de metro i els túnels per als vianants per “obligar a altres persones a fer vaga”, en lloc de contactar amb els sindicats i aconseguir una vaga mitjançant la pedagogia i la persuasió pacients.
Per descomptat, el nivell d’organització relativament baix del moviment obrer de Hong Kong també és un factor important. Els i les empleades de Cathay Pacific, Hong Kong Airlines i Cathay Dragon que van participar a la vaga del 5 d’agost han patit una dura victimització i fins a 20 persones (inclosa la presidenta del sindicat) han estat acomiadades. Això intimidarà els i les treballadores que intentin fer vaga de nou.
No obstant això, la necessitat del moviment de crear una plataforma de presa de decisions democràtiques, així com impulsar accions de vaga política, han esdevingut punts de discussió que inciten a reflexionar.
Fins a quin punt podem parlar d’una autèntica esquerra marxista a la República Popular, independent del partit governant? Si existeix aquesta esquerra, hi ha una connexió entre aquesta i l’esquerra de HK?
Sota el govern autoritari burocràtic de Xi Jinping, l’autoorganització i el diàleg obert entre joves i persones treballadores és extremadament perillós, gairebé impossible.
Però encara hi ha espai per a l’intercanvi d’idees en privat. A més, en l’última dècada, un nombre creixent de joves progressistes han desenvolupat un interès pel pensament marxista d’esquerres i estan buscant alguna alternativa més enllà del liberalisme i el maoisme (estalinisme d’estil xinès).
Fins i tot hi ha jovent que s’identifiquen amb l’esquerra marxista o amb les tradicions trotskistes. Fins on sé, aquests i aquestes joves autoidentificades són encara poques, i sovint s’enfronten a obstacles i repressió per part de les autoritats, però continuen estudiant i investigant en serio, i recentment han traduït una sèrie de treballs de Trotsky i James Cannon, així com també de teòrics contemporanis (per exemple, Chris Harman, Ellen Meiksins Wood, Paul Le Blanc).
Alguns socialistes de Hong Kong fa temps que s’aprofiten del fet que Hong Kong és una ciutat relativament lliure de la Xina per distribuir documents de l’esquerra marxista al jovent de la part continental xinesa i per fer intercanvi d’opinions.
Aquesta tasca bàsica de propagar el pensament socialista revolucionari és el treball més digne que podem realitzar en aquest moment.
Lam Chi Leung és un socialista revolucionari a Hong Kong i editor de la secció xinesa del Marxist Internet Archive.
Aquesta entrevista es va publicar a Socialist Review, revista de l’organització germana de Marx21 a GB, l’SWP.
Parlarà sobre les lluites a Hong Kong (via vídeo) a les jornades de Marx21 el 1 i 2 de novembre. Inscriu-t’hi ara!
