Marie Fauré
Es Ca
On és Steve? Tres paraules que es fan cada dia més visibles a l’espai públic francès.
Qui és Steve? Steve és un jove de 24 anys que un dia de juny de 2019 va anar a ballar i no va tornar mai. El 21 de juny de 2019, Steve va anar a celebrar la festa de la música a la vorera del riu Loire, a Nantes, on DJs han instal·lat un “sound system”. Són les 4 de la matinada, hora escollida per les autoritats per posar fi a la festa. La policia arriba per intimidar els milers de joves presents a la Illa de Nantes i els DJs. La música s’atura, sense problema ni mal rotllo. Uns minuts desprès, uns d’ells, com a acte de protesta davant del comportament de les forces de l’estat, posa la cançó Porcherie del grup Béruriers Noirs fluixeta, cançó que denuncia l’extrema dreta.
És en aquell moment que la policia decideix carregar contra les persones que s’havien quedat allà, amb una violència extrema, porres, gossos, gasos, granades, pilotes de goma i taser. Els gasos no deixen respirar ni veure, mentre el riu és a pocs metres. Algunes persones intenten avisar als policies que hi ha gent que cau a l’aigua, però sense èxit, i la carrega segueix. 14 persones van ser recuperades del riu. L’endemà, pares i amics de Steve avisen: no han tingut cap noticia d’ell des de la violenta carrega policial.
On és Steve? Aquesta és la pregunta que incomoda l’estat i la policia de França. Uns dies desprès del drama, mentre es fa més clar que probablement Steve ha sigut víctima de la carrega descontrolada de l’Illa de Nantes, el prefecte, representant regional de l’estat, diu assumir plenament que la intervenció de la policia aquella nit va ser “proporcionada”.
El ministre d’interior, ja criticat per la seva manera de gestionar les manifestacions de les armilles grogues, demana a l’IGPN, la “policia de les policies”, investigar l’actuació policial de Nantes, mentre s’obre una investigació per buscar l’Steve. El mateix IGPN que ja va absoldre molts agents denunciats per violència contra els moviments socials. Les autoritats intenten fer callar les protestes i la propagació de la pregunta, prohibint tot acte de suport o de denúncia.
Avui, fa 4 setmanes que demanem on és l’Steve. L’estat i els responsables de la policia resten muts, mentre els policies culpables de la carrega han fet una denúncia contra les persones presents aquella nit, per… violència. Els mitjans de comunicació, controlats pel poder, amaguen el tema, tal com ho van fer amb la mort de Zineb Redouane, dona gran assassinada a casa seva per una granada de la policia durant una manifestació de les armilles grogues a Marsella, mentre estava tancant la finestra del seu pis per protegir-se dels gasos. Per visualitzar el cas de Steve, 85 persones han decidit fer una denuncia contra la càrrega de Nantes.
On és Steve? Una pregunta senzilla que fa por al règim. El 14 de juliol, durant els actes de la festa nacional a París, marcat per una important presencia policial i un fort context repressiu, una militant armilla groga va ser agredida per un responsable de la policia per haver-li demanat pel jove desaparegut.
On és Steve? Avui, aquestes tres paraules s’han convertit en el símbol de la lluita contra els abusos policials i la seva impunitat, que es multipliquen a la França de Macron. Tres paraules que es fan cada dia més visibles als carrers, les xarxes i a totes les lluites, per totes les persones víctimes de violència policial: les que venien a manifestar-se i van deixar un ull, una mà o un peu; les empresonades per lluitar; Zineb que volia protegir-se dels gasos i va perdre la vida; Steve que va anar a ballar i…
Où est Steve ?

Veure també l’article de Marie Fauré sobre les armilles negres.