John Bellamy Foster
El canvi climàtic requereix un canvi social important. Però, com ens assegurem que aquesta transformació es faci de manera equitativa i justa? L’autor, un reconegut sociòleg mediambiental i editor de Monthly Review, examina la idea de la “estratègia de transició justa” argumentant que qualsevol estratègia per salvar el planeta haurà d’anar més enllà de les estructures del capitalisme.
La idea d’una “transició justa” s’està posant de moda últimament, de manera notable durant el preàmbul de l’Acord Climàtic de París 2015, el que suposa la necessitat de tenir “en compte els imperatius d’una transició justa de la mà d’obra i de la creació de llocs de treball dignes i de feines de qualitat, de conformitat amb les prioritats de desenvolupament definides a nivell nacional”.[1]
Superfons per a treballadors
L’estratègia de transició justa va sorgir com un principi rector al moviment obrer de les dècades de 1970 a 1990 durant el lideratge de Tony Mazzocchi dins el Sindicat de Treballadors Petroliers, Químics i Atòmics (Oil, Chemical and Atomic Workers International Union, OCAW). Aquest sindicat va ser pioner en la creació del moviment obrer-ecologista.
Mazzocchi va buscar la manera d’esquivar el “xantatge laboral” al què les plantilles estaven subjectes quan se’ls deia que si donaven suport a mesures ecologistes perdrien les seves feines. En resposta, va ajudar a popularitzar la idea d’una transició justa i va proposar “Superfons per a treballadors”. Això suposava compensar els i les treballadores pel cost de la transició mediambiental, proveint suport financer i oportunitats educatives per a les plantilles afectades.
En les paraules de Mazzocchi: “Hi ha un superfons per la brutícia (contaminació), n’hi hauria d’haver un per als treballadors.” No obstant això, tots els esforços per crear un superfons per a la gent treballadora (en contrast amb els superfons per a les corporacions) van ser bloquejats en cada moment pels interessos capitalistes dominants.[2]
La causa obrer-ecologista juntament amb la idea d’una transició justa les impulsaria a principis dels 90, sobretot el Sindicat dels Treballadors de l’Acer (United Steelworkers, USW). La declaració sobre el medi ambient de la USW de 1990 —titulada El món dels nostres fills: els treballadors de l’acer i el medi ambient— resava “creiem que el major perill per al futur dels nostres fills i filles resideix en la destrucció del seu medi ambient”. La humanitat ara tenia “el poder per alterar el nostre entorn de manera irreversible”. Quant a l’escalfament global el text afirmava que:
“L’ús de combustibles fòssils com el petroli i el carbó genera milers de milions de tones de diòxid de carboni a l’any. Aquest gas i altres atrapen la calor a l’atmosfera, resultant en l’escalfament global que podria fondre les capes polars, inundar les nostres ciutats costaneres i transformar enormes zones agrícoles en deserts. El problema empitjora a causa la destrucció massiva dels nostres boscos, que ajuden a absorbir l’excés de diòxid de carboni. La pèrdua d’aquests boscos i altres hàbitats posa en perill d’extinció moltes espècies de plantes i animals. Fins i tot els nostres oceans estan en perill a causa dels abocaments tòxics, vessaments de petroli i els abocaments d’escombraries al mar. Tots junts, aquests problemes podrien amenaçar la capacitat de sostenir la civilització amb els nostres recursos… creiem que el major perill per al futur dels nostres fills i filles resideix en la destrucció del seu medi ambient.” [3]
En el que és probablement la seva observació més memorable sobre la naturalesa de l’estratègia de transició justa, l’informe del USW el 1990 va afegir: “A llarg termini, l’alternativa real no és entre llocs de treball o medi ambient: són els dos o cap d’ells.”[4]
Mirant enrere a l’informe original, El món dels nostres fills, en el seu informe mediambiental de 2006, Assegurant el món dels nostres fills, el USW va ressaltar: “El nostre informe original va identificar l’escalfament global com la qüestió mediambiental més important del nostre temps i ens va alertar sobre els riscos de no fer res.” Els enemics principals, va insistir el USW, eren les multinacionals.
El concepte d’una transició justa s’ha difós globalment durant l’actual segle i va ser adoptat per la Confederació Sindical Internacional (CSI), a més de rebre el suport de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Per a la CSI una transició justa pot ser concebuda com “un instrument conceptual que el moviment sindical comparteix amb la comunitat internacional i que té la finalitat de facilitar la transició cap a una societat més sostenible, així com xifrar l’esperança en la capacitat d’una ‘economia verda’ per mantenir llocs de treball i mitjans de vida decents per a tothom.”[5]
Però el més important, en l’opinió de la CSI, era la necessitat d’afrontar-se a la realitat de la desigualtat mediambiental global, reflectida en l’existència simultània de països desenvolupats que generen diòxid de carboni de manera intensiva; economies emergents que cada vegada en produeixen més; i països en vies de desenvolupament amb poca producció però molt vulnerables al canvi climàtic. Cap solució era possible sense reconèixer els diferencials en com la gent treballadora es trobava a les diferents parts del planeta, de cara al canvi climàtic i les necessitats energètiques.
Un Green New Deal (Nou Pacte Verd)?
Tanmateix, el concepte d’una transició justa s’ha anat estenent més enllà del món laboral i avui també aborda temes com els drets indígenes i de justícia mediambiental. Per a la Xarxa Mediambiental Indígena, basada principalment a EUA, una transició justa haurà de fer front a “un llegat d’explotació, ecocidi i injustícies mediambientals, energètiques i econòmiques.” Per tant, ha d’abastar “el reconeixement de drets indígenes i els drets de la mare terra”. A més a més, “una transició justa exigeix rebutjar tots els mecanismes basats en el mercat que permeten la quantificació i cosificació dels recursos i processos naturals de la mare terra que són etiquetats com a ‘serveis de l’ecosistema’, el mercat del carboni, les compensacions del carboni, la conservació i la compensació de la biodiversitat i el financialització de la natura.”[6] Mentrestant, l’Aliança per la Justícia Climàtica ressalta que una transició justa haurà de fer front a injustícies mediambientals com el racisme mediambiental, molt arrelat a la societat d’avui.[7]
La proposta principal d’un Green New Deal associat amb la socialista Alexandria Ocasio-Cortez (de l’ala esquerra del Partit Demòcrata), inclou el reconeixement de la necessitat d’una transició justa, d’aquesta manera reconeix les necessitats de la gent treballadora, dels pobles indígenes, i del moviment per la justícia mediambiental. Però són precisament les nocions més radicals de transició justa les que es troben sota atac i estan en perill de ser abandonades en els primers intents de descafeïnar el Green New Deal perquè sigui acceptable en una societat capitalista.
Per aquest motiu el moviment Science for the People s’ha tornat a activar i ha llançat el seu Peoples’ New Deal Campaign (Campanya pel nou pacte popular), amb l’objectiu d’insistir que res pot ser aconseguit sense la lluita que incorpora les exigències de la gent treballadora, la gent racialitzada, els pobles indígenes, les dones, la gent LGTBI i les poblacions del sud global. A més, això ha de començar amb una oposició al militarisme i imperialisme. També suposa rebutjar remeis eco-tecnològics com l’energia nuclear, geoenginyeria i altres “alternatives” falses i destructives.[8]
Canvi de sistema
No obstant això, és precisament quan la crida per a una transició justa s’universalitza, tenint en compte les necessitats de les poblacions de món, les futures generacions i la diversitat de la vida al propi planeta, que queda en evidència que qualsevol transició així és impossible sota el capitalisme. De fet, representa una negació concreta d’aquest.
Aquí el missatge del moviment ecosocialista, personificat en organitzacions com “System Change Not Climate Change” (Canvi sistèmic No Canvi Climàtic) és indispensable.[9] Perquè una transició justa sigui més que paraules, es requereix un sistema de producció completament diferent, un que no estigui basat en la lògica de “Acumuleu, Acumuleu! Heus aquí Moisès i els profetes!”[10]
Està, doncs, necessàriament entrellaçat amb la lluita de classes, mentre que va interrelacionat amb les lluites sobre la reproducció social, capitalisme racial, militarisme i imperialisme. Tot això posa en qüestió els fonaments mateixos del capitalisme. Si anem a salvar el món dels nostres fills, haurem de ser més revolucionaris que en qualsevol moment de la història de la humanitat, dirigint els nostres esforços cap a un desenvolupament sostenible. És a dir, cap a un socialisme complet que englobi les necessitats de tota la cadena de generacions humanes a més de la protecció de la Terra mateixa. Al cap i a la fi, una transició justa no pot tenir cap altre significat.
Referències
[1] Naciones Unidas, Acuerdo de París 2015.
[2] Harvey 2018, Brecher 2018.
[3] United Steelworkers Environmental Task Force, Our Children’s World (1990), citat a United Steelworkers 2006.
[4] Citat a Foster 2010, pàg. 261.
[5] Confederació Sindical Internacional, Una transición justa, una vía equitativa para proteger el clima, citat a Rosemberg 2010, pàg. 156.
[6] Indigenous Environmental Network, “Indigenous Principles of a Just Transition”.
[7] Climate Justice Alliance, “Just Transition”.
[8] Zill 2019, People’s Green New Deal.
[9] https://systemchangenotclimatechange.org/
[10] Karl Marx, Capital, vol. 1.
Bibliografia
Brecher, Jeremy 2018, “A Superfund for Workers,” Dollars & Sense (novembre-desembre de 2018), http://www.dollarsandsense.org/archives/2015/1115brecher.html.
Climate Justice Alliance, “Just Transition,” https://climatejusticealliance.org/just-transition
Foster, David 2010, “BlueGreen Alliance: la construcción de una coalición para un futuro verde en los Estados Unidos”, en OIT 2010.
Harvey, Samantha 2018, “Leave No Worker Behind,” Earth Island Journal (estiu de 2018), http://www.earthisland.org/journal/index.php/magazine/entry/leave_no_worker_behind/
Indigenous Environmental Network, “Indigenous Principles of a Just Transition,” https://www.ienearth.org/justtransition
OIT (Organización Internacional del Trabajo) 2010, Boletín Internacional de Investigación Sindical, vol. 2 núm. 2: https://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/—ed_dialogue/—actrav/documents/publication/wcms_153353.pdf
People’s Green New Deal, Science for the People, https://scienceforthepeople.org/peoples-green-new-deal/
Rosemberg, Anabella 2010, “Llevar a cabo una transición justa Las conexiones entre el cambio climático y el empleo, y propuestas para futuras investigaciones”, en OIT 2010.
United Steelworkers, Securing Our Children’s World (2006). http://assets.usw.org/resources/hse/Resources/securingourchildrensworld.pdf
Zill, Zach 2019, “Nine Ways Scientists Can Support a People’s Green New Deal,” Science for the People 22, no. 1 (primavera de 2019), https://magazine.scienceforthepeople.org/vol22-1/nine-ways-scientists-can-support-peoples-green-new-deal/
Publicat per primera vegada a RebelNews 21 de juny de 2019
Traduït per Marx21
