Marx21
Es Ca
Els arguments de la dreta sobre un excés de població sovint es basen en idees racistes i colonialistes. Diuen que hi ha massa persones al sud global. Però l’esquerra de vegades també utilitza arguments basats en la sobrepoblació, vinculant-los amb l’ús de recursos.
Fins i tot alguns dels millors autors sobre el tema poden caure en el parany que vincula directament la xifra de població amb el consum.
Però els i les socialistes hem de culpar la producció capitalista per l’esgotament dels recursos, la destrucció del medi ambient, etc. Hi ha una raó simple per això, inherent a la naturalesa de la producció capitalista: el “malbaratament” i la “sobreproducció”.
En un text clau sobre el capitalisme i el malbaratament (“Waste: US 1970”), l’economista marxista Michael Kidron va argumentar que en aquell any es va desaprofitar el 60% de la producció d’EUA. El que Kidron va assenyalar és que, des del punt de vista de la societat en general, grans quantitats de producció —la indústria d’armaments, la publicitat, el consum de luxe… — realment són malbaratament.
Per Kidron, això era particularment important atès que aquesta producció inútil no contribuïa a una major acumulació de capital productiu. Però crec que també hauríem de veure-ho com un malbaratament des del punt de vista de l’extracció de recursos, el treball humà i l’ús d’energia.
Les deixalles d’aquest tipus són “consumides” o utilitzades (les armes s’utilitzarien en cas de guerra), però en aquests casos no estan necessàriament vinculats a la grandària de la població, i certament no es vinculen al consum individual de la majoria de la mateixa. Els rics són un cas a part.
No obstant això, el més important és la tendència del capitalisme cap a la sobreproducció.
Aquesta és el resultat de la competència entre blocs de capital. A mesura que els béns es fabriquen amb fins de lucre, els capitalistes intenten maximitzar la producció per obtenir un tros del pastís, i es produeixen molts més béns dels que es poden comprar (consumir). Tots aquests productes no venuts que es tiren en abocadors representen, per tant, recursos, mà d’obra i energia desaprofitats.
Finalment, la naturalesa peculiar de la producció capitalista vol dir que productes perfectament viables es rebutgen com deixalles simplement perquè no es consideren vendibles.
Això és particularment destacable (i desagradable) en l’agricultura, on es malbarata al voltant del 30% dels aliments. En un estudi realitzat l’any 2018 per Feedback, Farmers talk food waste, sobre el paper dels supermercats en les deixalles de collites de les granges del Regne Unit, els agricultors afirmen que “el malbaratament d’aliments és del 10 al 16% en anys comuns, el que equival a entre 22.000 i 37.000 tones: prou menjar per proveir amb cinc porcions de fruites i verdures al dia durant tot un any a entre 150.000 i 250.000 persones”.
El 66% dels agricultors enquestats per Feedback van dir que els minoristes impulsaven el malbaratament d’aliments en posar massa èmfasi en l’aparença. Segons l’informe, el sindicat de grangers va explicar que l’any 2014 es va desaprofitar una cinquena part de la collita de la poma Gala perquè no complia amb l’especificació que les pomes havien de ser vermelles en un 50%.
Atès que la producció no equival al consum, seria erroni argumentar que el problema de l’esgotament dels recursos és que moltes persones consumeixen massa. Més aviat, el problema és el sistema capitalista en el que són inherents el malbaratament i la sobreproducció.
Els arguments de la dreta sobre la “sobrepoblació” essencialment permeten que el capitalisme s’escaquegi de la seva culpa, ja que volen defensar el sistema.
De la mateixa manera, els arguments de l’esquerra sobre el “excés de consum” cometen un error semblant i acaben culpant les persones, no al sistema.

Aquest text es basa en notes a Facebook de l’activista anticapitalista i contra el camvi climàtic, Martin Empson.