ES CA

Joan Heras

Les nostres formes de democràcia —aquests models que volen reduir la participació política només a l’acte d’escollir els qui ens han de representar a les institucions tot dipositant un vot a una urna cada cop que toca— evidencien la seva fragilitat, les seves esquerdes profundes, quan no assumeixen amb claredat ni tan sols el compromís de garantir que tota la població pugui exercir el dret fonamental del vot d’una manera autònoma i secreta.

Podem dir que vivim en un sistema democràtic mitjanament qualitatiu quan no es garanteix que les persones cegues puguem votar de manera secreta i autònoma a les eleccions municipals, o quan volem votar per correu o des de l’estranger?

Malgrat que la Constitució espanyola marca clarament que el dret al vot secret és un dret fonamental —què fàcil que resulta saltar-se la Constitució quan interessa o quan es vol!— no serà fins l’any 2008 que les persones cegues de l’Estat espanyol vam poder votar per primera vegada de manera secreta i autònoma.

Protesta de ACIC, ante las elecciones municipales del 24 de mayo de 2015. Foto de personas encadenadas ante el colegio electoral de Neus Salvat, presidenta de ACIC.

Això va ser només després d’una llarga i dura lluita impulsada per l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), una petita entitat de base que lluita per crear, consolidar i ampliar les condicions que facin possible la nostra plena integració social a tots els àmbits (cultural, laboral, de mobilitat, d’accés a la informació, etc). Mitjançant la mobilització vam aconseguir que es reformés la legislació espanyola que regula els processos electorals i que s’implementés un sistema —inspirat en els procediments electorals de Suècia i d’Alemanya— que, sota demanda prèvia, ens permet escollir la papereta que desitgem sense que ningú ens hagi d’ajudar a fer-ho.

El sistema és molt senzill. Unes setmanes abans del dia de les eleccions sol·licitem que volem disposar d’un kit de votació que, si tot funciona com està previst, ens facilitarà el president o presidenta de la mesa electoral que ens pertoca el mateix dia de les eleccions. Una vegada ens han entregat el kit —una petita maleteta de cartró— ens han d’oferir un espai reservat —una saleta— dins del col·legi electoral perquè puguem triar i remenar entre les diverses candidatures. Cada papereta —la papereta oficial, la mateixa que agafa tothom, sense cap mena d’altra marca— es troba dins d’un sobre que porta escrit en Braille el nom de la candidatura corresponent. D’aquesta manera, només ens cal buscar el sobre que ens interessa, treure la papereta i dipositar-la en un sobre convencional, de nou sense cap mena de marca especial. En el cas del Senat, la papereta està col·locada dins d’una plantilla truquel·lada i amb una numeració que, tot seguint el llistat en Braille que l’acompanya, ens permet localitzar els noms de les candidates que volem marcar amb una creu.

D’aquesta manera, amb una senzillesa absoluta, les persones cegues podem votar de manera secreta i autònoma.

Ara bé, malgrat la nostra insistència i pressió, aquest dret encara no està regulat —i per tant encara no està garantit— quan les eleccions són les municipals, quan volem votar per correu o quan hem de votar des de l’estranger. Amb el pretext que les eleccions municipals presenten una complexitat més gran, la falta de voluntat política del govern espanyol de torn —el del 2007 i tots els que han vingut després— es fa evident. Als diferents responsables polítics espanyols els resulta absolutament indiferent i irrellevant que una part de la societat que suposadament representen —un col·lectiu petit, certament, però que, també en aquest cas, suposadament som ciutadans de ple dret— no gaudim en totes les eleccions d’aquells drets fonamentals que determinen tant la Constitució espanyola com la Convenció del 2006 de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.

La falta de voluntat política del govern espanyol de garantir drets fonamentals es concreta en una clara discriminació que en les eleccions del 26 de maig pren un relleu molt peculiar. Curiosament, en aquesta doble convocatòria electoral les persones cegues podrem votar de manera autònoma i secreta pel Parlament Europeu —ja que disposarem, com marca la llei, d’un kit de votació que ens permetrà escollir la papereta que desitgem— i haurem de demanar ajuda a una tercera persona per poder triar la papereta que preferim per al nostre ajuntament.

Però en aquest context de reiterada vulneració dels nostres drets fonamentals s’ha obert una porta a l’esperança i a la dignitat.

Quatre municipis catalans —Cubelles, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Palau-solità i Plegamans— han decidit que els seus ciutadans amb ceguesa són membres, com qualsevol altre ciutadà, del municipi i tenen tot el dret del món de poder triar de manera autònoma i secreta la candidatura que considerin més oportuna. D’aquesta manera, un grapat de persones que ho han sol·licitat podran disposar d’un kit de votació d’unes característiques similars per poder exercir amb dignitat el seu dret al vot en totes dues urnes.

Des de l’ACIC valorem molt positivament el compromís amb la seva ciutadania d’aquests quatre municipis i entenem que aquesta iniciativa demostra que la possibilitat de garantir el nostre dret bàsic al vot secret és perfectament possible tècnicament si hi ha la voluntat política de fer-ho. I, més enllà d’aquest fet tan important, aquesta iniciativa de responsabilitat democràtica ens evidencia que, sens dubte, els ajuntaments representen la institució fonamental —per la seva connexió directa amb les realitats concretes i diverses de les persones— que ens ha de permetre avançar cap a una societat autènticament justa per a tothom.

Esperem que aquestes eleccions municipals del 26 de maig de 2019 siguin les últimes en què les persones cegues no tenim garantit el nostre dret fonamental al vot secret. Estem convençuts que el compromís dels quatre municipis catalans que han permès garantir aquest dret bàsic esdevindrà un pas molt important per acabar amb una discriminació vergonyosa i incomprensible.