Per la vaga del 8M
Amb més força que mai!
Marx21
Aquest any, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març, torna amb encara més força. Hi haurà vagues, altres protestes i grans manifestacions a tot l’Estat espanyol.
Fa temps que s’organitzen comitès per preparar activitats conjuntes entre la xarxa associativa, els sindicats i les plataformes. Així, des de la base, s’organitzen diferents activitats a cada territori: concentracions, activitats de difusió, tallers, concerts…
Al barri obrer barceloní, Nou Barris, per exemple, el comitè es reuneix des de fa més d’un mes. Unint diferents organitzacions, com la plataforma contra els desallotjaments, s’han involucrat en els actes dones molt diverses.
Els sindicats: necessiten millorar
Les organitzacions feministes proposen una vaga de 24 hores i així els han demanat als sindicats. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han convocat aturades laborals de 2 hores. El sindicalisme alternatiu, d’altra banda, ha convocat una vaga general de 24 hores, la celebració de comitès a les empreses i la participació activa als comitès de barri.
Dit això, cal destacar que la convocatòria d’una vaga de dues hores per part dels grans sindicats —encara volent que la seva convocatòria fos de 24 hores— és molt important. Augmentarà el seguiment de la vaga, en termes quantitatius i qualitatius. Confirma que va pagar la pena pressionar-los i així reforçar les veus internes que ja estaven per la labor.
Tot indica que en termes internacionals, on hi haurà més vagues aquest 8 de març és a l’Estat espanyol (veure a baix, “el 8M a Grècia”).
Mil motius per lluitar
La feminització de la pobresa i els constants signes d’injustícia enfront dels abusos i violacions han involucrat nous sectors de dones —i també homes— en la lluita.
L’èxit del 8 de març de l’any passat es va deure en gran part a la inclusió de joves activistes al moviment, la unitat d’acció entre els i les treballadores que ja estaven en lluita i la incorporació d’altres demandes polítiques. És essencial seguir per aquest camí.
Un dels principals punts positius de la vaga del 8M és aquesta connexió amb altres lluites polítiques i socials. Sent el dia de la dona treballadora, se centra en la denúncia de violència de gènere, la defensa del dret a l’avortament, la denúncia del sistema legal sexista i la discriminació laboral que patim com a dones (la bretxa salarial o la precarietat, per exemple). A més, s’han incorporat reclamacions contra altres opressions. El manifest conjunt denuncia el racisme, la llei d’estrangeria, els CIEs, les fronteres i els controls d’immigració, que violen les dones migrades. També denuncia la LGBTIfòbia, reconeixent la diversitat sexual i de gènere.
S’incorporen a més demandes molt clarament de classe, com la defensa de l’educació pública, el sistema sanitari, i el sistema públic de pensions, que actualment es troba amenaçat.
És important esmentar aquí el paper de les dones davant la pujada electoral de VOX a Andalusia. Van ser principalment les dones joves les que van organitzar la resposta a l’extrema dreta als carrers. A Barcelona també podem veure com moltes dones juguen un paper central en impulsar la marxa internacional contra el feixisme i el racisme.
Acabar amb l’opressió
El capitalisme, com tota societat de classes, necessita l’explotació per existir. Sota el capitalisme, aquesta ha d’estar justificada, i això no és fàcil: per exemple, no és fàcil explicar que es llencin muntanyes d’aliments mentre la gent passa gana.
Per tant, l’explotació utilitza velles ideologies, com el sexisme, per dividir-nos i també per poder explotar encara més alguns sectors de la classe treballadora. L’explotació que pateix una dona és més extrema que la d’un home amb plens drets de ciutadania.
Des d’aquest enfocament, per acabar amb l’opressió, hem de lluitar contra els fonaments d’aquesta ideologia, lluitar dia a dia i contra el fenomen de l’explotació i el capitalisme. Per això, la unitat en la lluita és essencial, amb els sectors més oprimits de la classe treballadora al capdavant. Ningú ha demostrat mai que no puguem guanyar.
El 8M a Grècia
Un altre país on hi haurà importants aturades laborals aquest 8M és Grècia. Maria Styllou, una militant destacada del partit anticapitalista SEK —organització germana a Grècia de Marx21— explica:
“Aquesta és la primera vegada que hi haurà una vaga amb reivindicacions específicament de dones. A Atenes, la federació sindical del sector públic ha convocat una vaga de quatre hores i una manifestació al centre de la ciutat. Hi participen molts sindicats d’hospitals, educació i municipis, gairebé 30 sindicats en total. Esperem que sigui molt gran.”
Maria afegeix que a Grècia hi ha ràbia entre moltes treballadores perquè “no s’està fent res” per reduir la bretxa salarial. Els anys de polítiques d’austeritat —ara implementades per Syriza— han colpejat durament les dones. “El sector públic ha patit totes les retallades”, explica la Maria. “En la família, les dones particularment han de pagar per això. Les llars d’infants i les escoles públiques han estat fortament colpejades per les retallades. Estem dient, ‘donin-li diners al sector públic, no als bancs’. “
Maria explica que la vaga a Grècia va sorgir gràcies a una iniciativa anticapitalista: “El nostre partit va publicar un llibre sobre l’opressió de les dones i vam organitzar algunes reunions als llocs de treball. Vam començar a principis de novembre. Vam tenir una gran resposta, el que ens va fer veure que havíem de fer alguna cosa. No havíem simplement d’utilitzar el Dia Internacional de la Dona per dir que les coses estan malament i queixar-nos. Havíem de plantejar exigències.”
Segons Maria, va ser “la pressió des de baix” la que va portar a les vagues. “A les reunions vam proposar una vaga el 8 de març. Es va discutir i es va acceptar, i a partir d’aquí ho vam portar als sindicats.”
