Solidaritat Obrera (Grècia)

[Castellano]

Les dones han estat sempre objectiu del feixisme. Per això tenen una àmplia tradició de lluites contra el mateix que segueix fins als nostres dies. El feixisme té com a meta aixafar qualsevol col·lectiu organitzat de la classe treballadora, individualitzar-la i lliurar-la abatuda a l’explotació dels capitalistes. Sota aquesta lògica, el feixisme predica que les dones han de ser racialment “netes” per complir el trio “Nens, Cuina, Església” (Kinder, Küche, Kirche, les tres KKK dels nazis i del Ku-Klux-Klan).

Milions de dones van ser martiritzades a l’altar d’aquests objectius des de l’ascens de Mussolini al poder fins a la derrota de l’eix feixista a la Segona Guerra Mundial. Jueves, gitanes, sindicalistes, minusvàlides, lesbianes, lluitadores d’esquerres i de les resistències populars van patir de tot: violacions, mutilacions, mastectomies, esterilitzacions, experiments salvatges d’eugenèsia en els camps de concentració, execucions i assassinats. A Corea, les tropes japoneses d’ocupació van convertir a milers de dones en esclaves sexuals per als militars.

Però, al mateix temps, les dones han donat exemples fantàstics amb la seva participació en la lluita antifeixista. A l’Estat espanyol el 1936, a Londres a la batalla de Cable Street, a Grècia, França i Itàlia a les files de la Resistència… A Milà, que va ser alliberada i que va penjar a Mussolini gràcies a la lluita partisana dels seus obrers i obreres, les dones patrullaven armades pels carrers.

mujeres_milano

“… on els correspon”

Avui, els nostàlgics del feixisme amenacen amb aquest retorn al terror d’entreguerres. A Alemanya, els neonazis de l’AfD (“Alternativa per a Alemanya”) lloen, sense cap vergonya, les gestes de l’exèrcit de Hitler. A França, nostàlgics del líder col·laboracionista Petain organitzen atacs contra els i les Armilles Grogues.

A tot arreu l’amenaça de l’extrema dreta comença el seu camí demanant que tornin les dones a “on els correspon”, des del torturador Bolsonaro al Brasil fins Alba Daurada a Grècia que declara obertament: “Nosaltres, les gregues, membres d’Alba Daurada, tenint consciència profunda de la catàstrofe que ha generat l’esperit feminista de la nostra època, ens posicionem en contra de tot tipus de declaracions d’igualtat entre els dos sexes “.

Però avui com abans, els neonazis es troben al davant a les dones, situades en les primeres files en la lluita. A l’EUA de Trump, la primera morta a la mobilització antifeixista a Charlottesville va ser Heather Heyer, activista del moviment antiracista. Els intents de Steve Bannon, assessor d’extrema de dreta Trump, d’exportar aquest model a Europa van topar amb les mobilitzacions a Londres on les dones es trobaven altra vegada a la primera línia. A l’Estat espanyol, les mobilitzacions del 8 de Març i la lluita contra els nostàlgics de Franco que han entrat al parlament andalús van de la mà.

El mateix passa a Grècia. Per primera vegada anem cap a una vaga el 8 de Març, i tan sols una setmana després sortirem als carrers el 16 de Març amb els i les antifeixistes de tot el món contra el racisme.

Aquesta és una combinació excel·lent que demostra la força amb la que hem de seguir endavant: aixafar el sexisme i el feixisme, així com obrir la perspectiva d’una societat d’igualtat, sense explotació ni discriminació en base a gènere o origen.