Marx21
L’entrada de VOX per la porta gran a Andalucía ofereix una major cobertura d’impunitat als actes ultradretans i feixistes als carrers, que les persones més explotades i oprimides viuran en el seu propi cos.
Les manifestacions espontànies a Andalucía han estat una excel·lent resposta inicial. Caldrà analitzar els reptes per poder avançar.
Tòpics
Aquest resultat electoral ha desmuntat molts tòpics que s’han repetit sense parar durant anys.
“Vox són quatre bojos i millor no fer-los cas.” Evidentment, han crescut.
“Podemos i el 15M han ofert una alternativa al PSOE i al propi sistema, així que no pot enfortir-se la ultradreta a l’Estat espanyol.” Podemos no només es presentava (sota el nom d’Adelante Andalucía) sinó que el liderava el sector anticapitalista que més defensava aquest argument. No ha frenat VOX.
“El PP i Ciutadans recullen tot el vot feixista i no hi ha cabuda per a un partit a la seva dreta.” Amb Pablo Casado, el PP ha girat encara més a la dreta, i és obvi que no ha frenat, sinó que ha donat ales a l’extrema dreta.
“Si els donem bombo els visibilitzem, però si els ignorem no creixen.” No hi va haver una campanya sòlida al carrer contra VOX durant les eleccions andaluses. Com a resultat, la cobertura desproporcionada que els mitjans li han donat a VOX es queda sense resposta.
Gir a la dreta
L’entrada de VOX provocarà un gir encara més radical del que ja s’està donant cap a polítiques autoritàries, racistes, LGBTIfòbiques i masclistes, per part de tots els grans partits.
També hi ha problemes a l’esquerra, on algunes persones pensen que la millor resposta a l’auge de l’extrema dreta és copiar elements del seu discurs. A l’Estat espanyol tenim Anguita i Monereo parlant de la valentia del feixista Salvini en la defensa d’una hipotètica “classe treballadora” exclusivament blanca, masculina, heterosexual… A Alemanya Sahra Wagenknecht i altres dirigents del partit d’esquerres Die Linke (després de no aconseguir imposar les seves tesis dins del partit) intenten crear un nou moviment en el mateix sentit.
Ara què?
La solució no és cedir al discurs “perquè no segueixin robant vots”: cal combatre el racisme institucional i social a tots els nivells.
L’esquerra ha de prendre seriosament les lluites i les mobilitzacions de les jornaleres marroquines, les netejadores… tant per ser grups oprimits, com per ser una part més de la classe treballadora. L’esquerra conseqüent hauria de seguir defensant la llibertat de moviment i els drets de totes les persones. Entre altres coses això significa rebutjar, per principis, els controls de migració. L’enemic no arriba en pastera, arriba en limusina.
D’altra banda, és urgent crear i impulsar moviments unitaris contra l’extrema dreta.
Les tasques urgents són tals com: 1. Fer visible què és VOX 2. Teixir espais d’unitat d’acció 3. Organitzar protestes àmplies contra els seus actes públics 4. Protestar contra la cobertura que els mitjans donen a la ultradreta 5. Organitzar una gran marxa per al dia internacional 16 de març de 2019, #UnMundoSinRacismoNiFascismo
Anar als barris, escoles i centres de treball. Els casals, les xarxes, les birres del món alternatiu, en definitiva la teva zona de confort està molt bé, però la política de masses es fa fora d’aquests espais: amb la peixatera, la companya de la feina i la teva veïna.
Ens posem en marxa seriosament? O volem un Front Nacional i una Le Pen aquí?
- El moviment ampli a Catalunya, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, ha llançat una crida per a la creació de moviments unitaris a tots els territoris de l’Estat. Marx21 dóna ple suport a aquesta iniciativa. La proposta es troba a la seva web: https://ucfr.cat
