Jorge Mancebo
Radiografia de l’extrema dreta a les comarques del sud del País Valencià
En els darrers temps, hem vist un creixement de presència ultradretana a les comarques del sud del País Valencià, enfortit pel creixement global de l’extrema dreta a nivell mundial.
Tanmateix, no ens ha d’estranyar, fa anys que estan provant amb fórmules concretes: centres socio-culturals, sindicats universitaris i organitzacions estrictament polítiques. Malauradament, no els havíem posat el focus que mereixien, i avui tenim els resultats d’aquests experiments. Hogar Social, liderat per Melisa Ruiz a Madrid, i en altres nuclis com Granada i Toledo, són els referents, però les comarques del sud no són cap excepció, encara que sí patim una excepcionalitat democràtica poc desitjable i intolerable. Lo Nuestro és un grupuscle neonazi que intenta créixer a les comarques del sud del País Valencià i Múrcia fa aproximadament tres anys, i des de fa pocs mesos, el centre neonazi El Galeón al municipi d’Elda —en un primer moment amb la marca d’Hogar Social— presentant-se amb formats renovadors, al caliu de les experiències neofeixistes a Europa: Casa Pound (Itàlia) i Alba Daurada (Grècia) són els seus referents, amb matisos contextuals, beuen d’allò que els està funcionant i els permet avançar.
L’extrema dreta populista també guanya presència. Vox, que recentment ha entrat per la porta gran amb 12 escons a les institucions d’Andalusia, va emplenar amb 10.000 assistents la seu de Vistalegre i ha fet actes a les principals capitals de tot l’Estat… però també està reactivant-se als pobles de les nostres comarques.
Els moviments nacional-revolucionaris: qui són i què hi ha darrere?
En un primer moment, és cert que ens costa identificar-los, doncs han aprés la lliçó, en paraules de Melisa Ruiz, líder d’Hogar Social en unes declaracions en premsa: “no es fa política amb nostàlgia”, i busquen insistentment un projecte transversal, abandonant tot allò que els identifique amb els feixismes històrics. Porten molts anys resignificant-se, mostrant-se per damunt de l’eix esquerra-dreta i construint fórmules per passar com una opció legítima, d’aquesta manera, postulant-se com una alternativa a la crisis del sistema capitalista.
Concretament, Lo Nuestro, organització neonazi activa al País Valencià i Múrcia, està intentant créixer elaborant també un canvi de discurs més maquillat respecte als moviments més nostàlgics, una estètica camaleònica i acurada i, sobretot, utilitzant brillantment les xarxes socials per fer soroll i marcar presència: utilitzen el seu propi mitjà digital per fer-se ressò i propagar el seu discurs, Despierta info. El seu ‘modus operandi’ resideix en l’acció social de base, en un primer contacte, qualsevol excusa es bona: classes de busseig, netejar la serra, festes privades, classes de boxa, torneig de futbol… una sèrie d’activitats per captar nous militants. I així mateix, de facto, calar el seu discurs portant a terme arreplegades sistemàtiques de menjar per a les classe populars amb “preferència nacional”, intentant absorbir espais com la lluita animalista o, de la mateixa manera, pronunciant-se i intentant acaparar lluites obreres i sindicals com la lluita del taxi o la defensa de les pensions dignes. I amb aquestes estratègies pretenen mostrar-se com a dissidents, víctimes del sistema i com un moviment d’indignats.
Ara bé, aquestes estratègies confonen, i per això és urgent explicar què hi ha darrere. Així doncs, lluny d’inventar res nou, moltes d’aquestes accions socials ja van utilitzar-se a les joventuts hitlerianes de l’alemanya nazi als anys 30. I que no ens enganyen: a les seues files, podem trobar-nos activistes joves, però també molts membres vells de l’extrema dreta més reaccionària i casposa en un intent de trobar un projecte vencedor. A les seues xarxes socials trobem des de posicionaments a favor del llibreter d’extrema dreta Pedro Varela, impulsor de la llibreria nazi més gran a Europa i antic president de l’organització neonazi CEDADE —una de les organitzacions més importants en la promoció del nazisme i defensora a ultrança de posicionaments negacionistes de l’Holocaust— fins a campanyes de suport al militar d’ideologia neonazi Josué Estébanez, qui assassinà al jove antifeixista Carlos Palomino. També citen a David Duke, polític d’extrema dreta a EUA i exlíder del Ku Klux Klan que va participar en els darrers disturbis racistes on varen assassinar a Heather Heyer l’any passat a Charlottesville, reconegut per defensar l’herència blanca i la superioritat occidental.
Així mateix, s’han posicionat públicament demanant l’absolució dels ultres que van assaltar la Blanquerna en 2013, en un acte a favor de la Diada a Catalunya, on membres d’extrema dreta van interrompre l’acte portant banderes espanyoles i d’ultradreta mentre arrancaven senyeres i cridaven “Catalunya és Espanya”, trencant mobiliari de la sala, empentant a la gent, llançant un pot de gas, agredint periodistes i un diputat de CIU, entre molts altres exemples.
La seua tàctica és oferir respostes senzilles a problemes complexos amb campanyes xenòfobes com: “6 millones de inmigrantes, 6 millones de parados, no es racismo, son matemáticas”, perquè com deia el ministre de propaganda i educació del Tercer Reich Joseph Goebbels: “una mentira repetida mil veces se convierte en verdad”. I d’aquesta manera, aprofiten l’actual crisis de refugiats i els horribles atemptats dels grups terroristes islàmics per criminalitzar tota la comunitat àrab-musulmana i tot el que hi tinga a veure amb l’islam, amb l’objectiu de treure rèdit polític esbotzant un suposat conflicte entre civilitzacions per tal de dividir-nos, com si els atemptats no passaren als països de l’Orient mitjà, o els refugiats no fugiren d’un drama humanitari atiat per la guerra.
La seua estratègia és posar en el centre del debat els seus arguments xenòfobs i racistes, centrats especialment en la islamofòbia, fins al punt que es normalitzen i poc a poc guanyar presència. Per altra banda, també són nombrosos els posicionaments en contra de les persones LGTBI i el moviment feminista, banalitzant-ho com una suposada imposició “d’ideologia de gènere”, i atemptat contra els seus drets fonamentals. I, a més, des del seu establiment al País Valencià i Múrcia, malgrat els canvis de forma i un discurs més elaborat, els seus membres recullen un llarg historial farcit de casos d’agressions a les seues esquenes: contra persones LGTBI, assetjaments constants a la població migrant, agressions físiques a activistes de col·lectius de l’esquerra organitzada, etc. Tota aquesta documentació està radiografiada nítidament al Setmanari El Temps, a l’article “La nova pell de la ultradreta”[1].
No obstant això, una de les peces clau per entendre l’entramat neonazi a les comarques del sud és Cristian Ruiz. Amb diversos procediments judicials acumulats per agressions, aquest home va ser condemnat a un any d’internament en un centre de menors, a un altre de treballs forçats i a indemnitzar les dues víctimes amb 1.400 i 2.400 euros. Militant de Lo Nuestro que, junt amb el seu germà, Edgar Ruiz va impulsar el sindicat universitari Respuesta Estudiantil i, a més, va formar part de l’antic centre social a Elda, La Torreta. Ara però, sembla que tornen amb un nou projecte a Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà, de nou, un centre social neonazi, El Galeón. Aquest centre social és un nou experiment que tracta d’apuntalar el projecte d’Hogar Social a més parts de l’Estat, en un principi es presentaren amb la marca de referència, però la resposta amplia i unitària de la població d’Elda els ha fet recular. Malgrat tot, encara que canvien de vestit, molts són vells coneguts de la galàxia ultradretana i el creixement en termes quantitatius no és tan significatiu: aprofiten el context magistralment de l’actual crisis del sistema neoliberal per llençar més llenya al foc i imposar els seus marcs mentals, i així guanyar terreny en l’àmbit polític i social. En cas de consolidar-se, serà més difícil fer-los front, són un problema greu a curt i llarg termini.
Malauradament, a aquesta convivència cal afegir Vox, un partit ultradretà escorat a l’arc parlamentari. De primeres, és difícil etiquetar-lo com a extrema dreta degut a la seua activitat parlamentaria i a certes polítiques ultraliberals, però, sens dubte, les seues relacions amb els populismes-xenòfobs com Liga Norte i AFD (Alternativa per Alemanya), les connexions amb l’antic estratega de l’actual president d’EUA, Steve Bannon, i la seua relació directa amb el partit de Marine Le Pen (FN), amb un caràcter més feixista, ens aclareixen els dubtes. I ara a última hora, després de l’èxit de les eleccions andaluses, l’exlíder del Ku Klux Klan, David Duke (mencionat anteriorment) els felicita per les xarxes socials amb un missatge a twitter, on Vox esmenta literalment: “La reconquista empieza en tierras andaluzas y se extenderá en el resto de España”. Les alarmes van encendre’s en mostrar a Vox com una greu amenaça després del famós acte de Vistalegre on hi van reunir 10.000 persones i, a més a més, el paper dels mitjans de comunicació ha disparat la seua presència mostrant-lo com un rival electoral legítim, fet que ha condicionat la resta de forces polítiques a competir amb el seu discurs per guanyar els vots més radicals, endurint el seu discurs racista i normalitzant continguts purament xenòfobs.
Vox, des de la seua creació, ha estat sempre rellevat a la marginalitat, amb escassa o nul·la presència parlamentària i, per descomptat, sense protagonisme als mitjans de comunicació. Lamentablement, l’auge de l’extrema dreta a nivell mundial —i específicament l’extrema dreta populista— a més del seu ímpetu constant en fer soroll ha fet que se’ls donés un protagonisme que realment no tenien ni deurien tindre. I ara mateix, suposa una amenaça a nivell estatal: una evidència són les eleccions a Andalusia, aconseguint 12 escons i instal·lant-se a les institucions autonòmiques. Mentrestant, Vox també guanya presència a les nostres comarques, aquesta onada mediàtica ha fet reactivar grups locals, contagiant aquests continguts reaccionaris a la convivència dels nostres pobles.
Dit i fet, ja estan denunciant i criminalitzant tots els col·lectius antifeixistes, moviments socials i partits que estan interposant-se en el seu camí per donar-se rellevància i, una vegada més, imposar el seu imaginari discursiu. El seu programa planteja mesures racistes, amb atenció especial en qüestions sobre l’islam, propagant així una forta islamofòbia, posicionant-se en coses com: tancament de “mesquites fonamentalistes”, “expulsió d’imans que propaguen l’integrisme”, “deportació d’immigrants il·legals”… I com caracteritza a l’extrema dreta, també suposen un perill contra la vida de les dones i les persones LGTBI amb una clara proposta de retallar drets bàsics, eliminant la llei de violència de gènere, prohibint l’avortament, estigmatitzant les persones trans, etc. Encara així, sabem que si creixen les conseqüències seran molt pitjors. Vox llaura el camí per donar cabuda a grups purament feixistes, per això mateix, no podem normalitzar-los.
Quina convivència tenen Vox, i la resta de moviments d’extrema dreta “nacional revolucionària”?
En aquest apartat intentarem prestar-li atenció a la convivència de les diferents corrents d’extrema dreta que conviuen a les comarques del sud del País Valencià. Els grupuscles neofeixistes, com són Lo Nuestro i el nou centre neonazi, El Galeón, sembla que estan esperant veure com es desenvolupa Vox de cara a les eleccions. El creixement de Vox els pot resultar útil per estandarditzar les seues idees, donat que els abona un terreny amb marge per continuar eixamplant-se. Així doncs, es mantenen en un espai còmode, conscients que ara el focus mediàtic està en Vox, i mentre els facilita el pas per continuar articulant el seu moviment, esperen el seu torn.
Tanmateix, el naixement de Crida Contra el Racisme ha ajudat a frenar el seu creixement a les comarques on ha tingut presència. Aquest moviment ampli i unitari contra el feixisme i el racisme porta més d’un any treballant per desemmascarar aquestes organitzacions específicament i combatre el racisme en general, mitjançant una campanya constant de denúncia i treball pedagògic.
Al llarg d’aquest any s’han portat a terme moltes accions per teixir unes comarques interculturals i aturar el feixisme: declaracions institucionals als diferents pobles de les comarques de l’Alcoià-Comtat, Baix-Segura i Vinalopó Mitjà contra el feixisme i el racisme amb la intenció d’aturar l’ocupació d’espais públics on perpetren accions xenòfobes —amb prou èxit—, xarrades explicatives, tallers per desmitificar rumors contra el racisme, tauletes informatives a festivals de música, encontres interculturals, material informatiu, concentracions, mobilitzacions veïnals… poc a poc, i eixamplant la base cada vegada més diversa, s’ha construït un moviment ampli que ha permès assenyalar els grups feixistes i dificultar-los la tasca. Encara així, no estan desactivats, estan portant la seua feina a llocs on tenen més facilitats, i consolidant-se com a moviment a Múrcia, especialment. Per altra banda, la nova seu neonazi està començant a arrancar al municipi d’Elda, amb el risc que engeguen un projecte consistent i siga molt més difícil fer-los front, han tingut dificultats per les pressions dels moviments socials i la condemna unitària de l’ajuntament.
La plataforma Crida Contra el Racisme està iniciant una campanya de denúncia, però encara és massa prompte per veure resultats importants, cal seguir enfortint el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a cada barri, poble i comarca per construir la societat intercultural, tolerant i acollidora que volem, perquè la primera condició per ser demòcrata és ser antifeixista.
[1] Lagunas, J.C. (2017). «La Nova Pell de la Ultra Dreta». El Temps, (1723). Recuperat de: https://www.eltemps.cat/article/1629/la-nova-pell-de-la-ultradreta-lonuestro
Jorge Mancebo és activista de Crida Contra el Racisme.
