Bolsonaro: un perill internacional

Marx21

[Castellano]

NOTA: Tenim una xerrada sobre Brasil, a Barcelona el dissabte 3 de novembre: més informació

La victòria a les eleccions presidencials del Brasil del candidat d’extrema dreta, Jair Bolsonaro (d’aquí endavant, Bolsonazi) és una notícia terrible. És terrible en primer lloc per a la gent pobra i treballadora, les dones, la gent negra i indígena, la gent LGTBI, l’esquerra, el moviment sindical i camperol… del Brasil.

Però ha de preocupar a la gent de tot el planeta… exceptuant l’1% més ric que va celebrar la seva victòria amb pujades a les borses. És un nou pas en el creixement internacional de l’extrema dreta.

El programa d’Bolsonazi representa una agressió sistemàtica contra els drets de la gran majoria de la població. Ja s’han anunciat els primers atacs.

I no és només el que es proposa en termes institucionals; seva campanya electoral ha anat acompanyada per violència al carrer —incloent brutals assassinats— contra opositors polítics i contra la llarga llista de grups oprimits que Bolsonazi ataca en els seus discursos.

Fins i tot més preocupant és que les forces repressives de l’estat s’han encoratjat amb el seu èxit. Dos dies abans de la votació, la policia militar va dur a terme batudes contra 20 universitats, on va interrogar docents i va confiscar material, arrencant de pas una bandera contra el feixisme.

politica-protesto-elenao-brasil-20180929-profesoras-elenao

Com ha passat?

L’esquerra estava en auge a l’Amèrica Llatina des dels anys 90 fins fa pocs anys.

Al Brasil, Lula es va convertir en president l’any 2002, i el Partit dos Trabalhadores, el PT, va governar durant 14 anys fins a l’expulsió del poder de Dilma Roussef, la seva successora, mitjançant una maniobra colpista en 2016.

La relativa debilitat de l’oposició popular davant els atacs legals contra Lula i davant l’impeachment de Dilma revela que hi va haver problemes.

Ja en 2003 el PT va imposar retallades socials i va expulsar els sectors d’esquerres que els van rebutjar; aquests es van constituir en 2004 com el Partido Socialismo e Liberdade (PSOL). Amb els anys, la direcció del PT es va anar allunyant cada vegada més dels seus orígens en les lluites obreres i socials dels anys 70 i 80.

Hi ha moltes acusacions falses contra Lula i altres dirigents del PT, però és innegable que diversos líders del partit es van sumar a la corrupció del sistema polític brasiler, mentre molts milions de persones encara vivien en la pobresa extrema. És veritat que les polítiques socials del PT van millorar moltes coses i es va reduir la pobresa. No obstant això, en els últims anys del mandat de Dilma, la pobresa va tornar a créixer. A més, entre altres polítiques qüestionables, la seva administració va impulsar projectes de preses hidroelèctriques a l’Amazònia, malgrat els danys mediambientals i el perjudici que representava per a diferents tribus indígenes.

El problema fonamental és que el PT es va basar —com gairebé tots els governs progressistes— en accions des de dalt, a la pràctica minant la mobilització i organització des de baix que és l’única base fiable per a un canvi social real.

Només així s’entén la situació inversemblant en què un exmilitar ultra que havia estat diputat des de 1991 hagi pogut presentar-se com el candidat “anti establishment” davant un PT al qual va associar amb el sistema vigent.

Més seguretat?

Un dels punts clau de la campanya de Bolsonazi va ser la falta de seguretat; la taxa altíssima de crims. Hi ha més de 60.000 assassinats a l’any al Brasil, una taxa per càpita 6 vegades major que la d’EUA i més alta fins i tot que la de Mèxic. Però aquest nivell de crim es relaciona amb dos factors —el narcotràfic, que al cap i a la fi és un negoci; i la terrible pobresa i desigualtat— que només empitjoraran amb Bolsonazi.

La “solució” que ell proposa —més policia i més impunitat— és part del problema. Només fa uns mesos que uns policies “presumptament” van assassinar Marielle Franco, regidora negra i lesbiana del PSOL a Rio de Janeiro. La gran majoria de les víctimes d’assassinats són nois negres de les faveles; precisament el sector que més patirà sota la “mà dura” policial.

L’exemple del Brasil ha de posar-nos en guàrdia contra la temptació d’alguns sectors de l’esquerra internacional a sumar-se a les crides per “més seguretat”, entenent amb això més forces repressives, més policies i presons.

La seguretat real que necessita el 99% de la població és acabar amb la pobresa, la desigualtat i les diverses cares de la precarietat. El que proposa la dreta (i alguns sectors que abans eren d’esquerres) només aprofundirà la inseguretat social.

protesta-marielle-franco

I ara què?

Els i les companyes d’esquerdaonline.com.br —un corrent del partit anticapitalista, PSOL— van publicar una excel·lent declaració a l’anunciar-se el resultat electoral, Bolsonaro guanya, però la resistència continua.

Van dir: “D’ara endavant, s’imposa com a tasca central el Front Únic (que ha de reunir el conjunt de l’esquerra —PT, PSOL, PCdoB, PCB, PSTU, etc. —, dels moviments socials, sindicals i estudiantils) per resistir i derrotar el govern de l’extrema dreta de Jair Bolsonaro, així com la construcció de la unitat democràtica amb tots sectors disposats a la lluita unitària contra l’autoritarisme i el feixisme.”

Aquest no és el lloc per debatre si Bolsonaro és definitivament feixista o només obre el camí al feixisme: la clau és que la situació és urgent i requereix una lluita el més unitària possible. Ni tan sols amb aquesta victòria electoral té via lliure per imposar el feixisme. Com van afegir esquerdaonline: “Bolsonaro va guanyar una important batalla a les urnes, però la lluita no ha arribat a la seva fi. La resistència democràtica i social seguirà als carrers, als llocs de treball, d’estudi i als barris. “

Aquesta lluita no es guanyarà en base de la defensa aferrissada i acrítica dels mandats del PT. Tampoc es guanyarà si es planteja una lluita controlada per un partit. Un problema al llarg dels últims mesos ha estat la reticència de la direcció del PT a acceptar la pluralitat en les lluites, el que significa respectar altres opcions polítiques i la independència dels moviments socials.

Classe social

En aquesta lluita, com en totes les lluites importants, el factor de classe serà clau. Bolsonazi va aconseguir vots de tots els sectors —incloent, increïblement, molta gent negra, gent LGBTI… — però hi va haver una divisió de classe social molt clara. L’esquerra va guanyar a gairebé totes les zones més pobres; la dreta a les més riques.

Per a les lluites socials que vénen, la qüestió de classe serà encara més important. La policia militar pot irrompre en una favela i en una universitat, però no pot fer funcionar tots els llocs de treball del país. La classe treballadora té el poder potencial d’aturar de cop els atacs de Bolsonazi.

El problema és —com s’ha comentat abans— que les polítiques del PT van tendir a afeblir les lluites, de vegades fins i tot les van reprimir. Serà urgent promoure la confiança i ganes de lluitar de la gent treballadora, a la indústria, escoles, transport… a tots els sectors.

En això, serà clau el paper de l’esquerra radical, no vinculada a les decepcions del PT. Citant de nou esquerdaonline: “A la resistència democràtica, lluitarem també per la construcció d’un nou projecte d’esquerra, que cerqui superar els greus equívocs i límits del PT, juntament amb el PSOL, PCB, MTST, APIB i tots sectors disposats a construir una nova perspectiva socialista al nostre país.”

Un repte internacional

Ha aparegut un tuit irònic: “I a mi què m’importa l’ascens de Hitler, si jo visc a Polònia?”. És evident que l’ascens de Bolsonazi és un perill general. A més del que ja s’ha comentat, cal recordar que l’Amazònia és una regió clau en la lluita contra el canvi climàtic… i el president electe del Brasil ha anunciat que no respectarà les mesures mediambientals.

Però l’extrema dreta, sota diferents formes, està creixent per tot arreu, no només al Brasil. La victòria de Bolsonazi no farà més que engrescar-los.

Les dues tasques que han assenyalat els nostres companys i companyes al Brasil s’apliquen també aquí: la lluita unitària en defensa de la democràcia i contra l’amenaça feixista; i la construcció d’una esquerra conseqüent basada, no en la gestió del sistema, sinó en la lluita des de baix per un altre món millor.

La petita xarxa, Marx21, ens dediquem plenament a les dues tasques. Si vols unir-te a la nostra xarxa, o per saber més: https://marx21.net/contacto/


Tenim una xerrada sobre Brasil, a Barcelona el dissabte 3 de novembre: més informació

30-10-2018-manifestantes-avenida-paulista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s