No és país per a Manters

Maria Dantas

[en castellano]

Començo aquest text parafrasejant el nom de la pel·lícula “No country for old men” dels germans Coen, i l’emplaço a moltes ciutats turístiques espanyoles, sobretot a l’estiu, i a Barcelona, que va rebre 12,6 milions de turistes l’any passat, segons l’Observatori de Turisme, sent una de les ciutats més visitades de tot Europa.

Dimecres passat, 1 d’agost, van aparèixer unes imatges de carrer de la plaça de Catalunya de Barcelona, en les quals un turista suposadament va ser ferit per un manter.

És normal veure imatges de manters corrent davant de la policia a Barcelona. Moltes vegades els manters són agredits en plena llum del dia, també a la Plaça Catalunya, per exemple, com fa dos mesos quan un manter va quedar inconscient després d’una empenta de la policia (foto).

Seguir leyendo No és país per a Manters

Apunts sobre #SOSNicaragua

Anna Alcalà
@aanna895

Després de llegir molts articles sobre la situació actual a Nicaragua, de com s’ha arribat fins aquí, i algun que fins i tot apunta com sortir-ne, penso que és difícil escriure alguna cosa amb cara i ulls, que aporti alguna informació nova. Intentaré fer-ho amb el que sé, el que he trobat i el que m’han explicat, en especial una companya de Managua que va estar afiliada al FSLN fins al 2000 i que evidentment, no vol que surti el seu nom ni que doni més pistes de la seva identitat.

Per entendre aquests últims mesos, s’ha de fer un cop d’ull als últims deu o onze anys, recomano llegir aquest article de Iosu Perales que va publicar a Alainet, A dónde va Nicaragua, o aquest publicat a Borrokagaraia ¿Que pasa en Nicaragua? . També m’ha agradat molt Contra el gobierno de Ortega y la derecha empresarial pro-imperialista, co-escrit per Milton D’Leon, integrant de LTS de Venezuela i Maria Rosas, en el que es té la “gosadia” de criticar Ortega i també l’esquerra internacional, que abandona la població nicaragüenca enlloc d’animar-la a organitzar-se per poder fer front al dictador en aquest panorama d’interessos creuats. Un altre podria ser Huerfanos de la Izquierda, escrit per un nica anònim, però ja dic que n’hi ha molts d’articles, aquests son recents, però se’n poden trobar d’escrits ja fa més temps, que també donarien pistes del que estava per succeïr, com aquesta entrevista a Henry Ruiz del 2017.

Penso que cap de les persones que escriuen aquests articles, poden ser sospitoses d’encobridores de l’imperialisme, tal com se m’ha acusat a mi quan he defensat postures molt semblants. Jo també vull fer una crítica a una part de l’esquerra, i és que sí em va sorprendre la brutalitat de la resposta d’Ortega a una protesta pacífica, encara m’ha sorprès i entristit i indignat més, veure com se l’excusava en base a mentides, manipulacions i difamacions. Trobo d’una gran hipocresia justificar coses que aquí mai es justificarien.

No puc deixar de veure les semblances que hi ha entre les estratègies del govern nicaragüenc contra les seves protestes i les de l’estat espanyol contra l’independentisme, salvant les distàncies és clar. La violència policial desmesurada, tot i que aquí encara no tenim cap mort. La manipulació mediàtica, tots hem vist com les notícies de, per exemple Tele5 o TVE1, no tenen res a veure amb la realitat, ni més ni menys que el que han fet els mitjans de comunicació orteguistes. Aquí els feixistes ens acusen de feixistes, allà el govern els acusa d’ultradretans. Aquí tenim la llei mordaça per la que ja tenim presos i exiliats, a Nicaragua acaben d’inventar la “Ley contra el lavado de activos, el financiamiento al terrorismo y el financiamiento a la proliferación de armas de destrucción masiva”. Els presos polítics com a mesura per desviar l’atenció de l’objectiu real.

Una part de l’esquerra, tant de la catalana com de la llatinoamericana, dona per bona la versió que ha fabricat el govern de Nicaragua, que nega més de la meitat dels morts, i a més diu que la majoria son orteguistes, que un dia diu que els civils armats son policies voluntaris, l’endemà que son paramilitars finançats per l’extrema dreta i al cap d’uns dies nega saber res d’aquests assassins. Atribueix l’alçament popular a la manipulació mediàtica o a l’intervencionisme imperialista… Una versió tan fàcil com matussera. Perquè dins l’esquerra, podem tenir molts punts de vista diferents de com s’hauria d’enfrontar la situació, però el que no es pot fer, és partir d’una base falsa.

Sempre havia pensat que el mal ús que feia Ortega de l’ajuda veneçolana, (amb la qual s’han enriquit la família i amigatxos, a part de servir per algun programa assistencialista com donar un àpat a les escoles, regalar unes làmines de zinc per fer el teulat de la casa, prèvia lleialtat partidista, alguna infraestructura mal feta i/o prescindible…) es podria haver solucionat amb una fiscalització d’aquests diners per part de Venezuela. Ara ja no ho tinc tan clar. Penso que aquest suport al dictador, en lloc d’enfortir l’esquerra, la debilita a marxes forçades, perquè per moltes vegades que aquest home repetís “antiimperialismo” i “socialismo”, els fets eren que tenia ben content l’imperialisme i l’empresariat i han viscut una lluna de mel tots tres, fins que la població ha dit prou.

I sí, la població va dir prou abans que el COSEP (Consejo Superior de la Empresa Privada) es pronunciés a favor de les protestes, abans que l’església es veiés impulsada a fer de mediadora (a petició d’Ortega), abans que els amabaixadors i senadors d’Estats Units s’intentessin aprofitar del descontentament de la gent. Aquest suport debilita l’esquerra, perquè Daniel Ortega fa molts anys que no en té res d’esquerra, i qui no el desmenteix, està donant per bo allò que ha estat fent. El missatge que s’envia, és terrible.

Si parlem dels mitjans de comunicació, hem de tenir en compte que la familia Ortega controla bona part dels canals televisius i quan dic controla, vull dir que n’és propietària. Que la primera setmana de protestes ja havien censurat la majoria de canals que s’escapaven del seu control, no va ser fins dues o tres setmanes més tard que la noticia es va internacionalitzar.

Les xarxes socials i en especial el Facebook, han estat les encarregades de retransmetre des del primer moment tot el que anava succeïnt. Vídeos i vídeos i més vídeos de la violència exercida pels policies i paramilitars en actuacions conjuntes o per separat i no va ser fins que la notícia va començar a sortir a les televisions de tot el món, que va començar a atacar amb força l’aparell mediàtic del FSLN, aquí s’explica amb tot detall, i he sigut testimoni de l’aparició d’aquest exèrcit de cibernautes.

Volen disfressar-ho d’intent de cop d’estat per part de l’oligarquia, i com a través dels seus mitjans demanen la rendició i la dimissió d’Ortega, però ni els rics són els instigadors de la població ni demanen això. Aquesta demanda surt per primera vegada el 19 d’abril, dimissió i eleccions lliures i transparents, no com les anteriors. La renúncia no era la idea inicial, és el clam popular que sorgeix a partir dels quatre morts del dia 19, als que se n’hi van anar sumant. Al cap d’un mes, va començar la “operación limpieza” (recorda també a Albiol o Borrell, no?) que va deixar una estela de morts, tortura, abusos sexuals, i segrestos per tot el país, i en especial, als barris més combatius, que precisament son els que històricament han sigut més sandinistes.

Curiosament, quan es parla de l’Oligarquia, no es parla de Carlos Pellas, l’home més ric de Nicaragua, i diria que el segon de centreamèrica, propietari del ron Flor de Caña, que ha mantingut pràcticament esclavitzat a un poble sencer, i que gràcies a Daniel Ortega va poder silenciar les denúncies sobre l’epidèmia d’Insuficiència Renal Crònica que pateix el 80% de la població de Chichigalpa (70 mil hab aprox), el departament on té les plantacions de canya, provocada pels pesticides que utilitza. No és casualitat doncs, que el transport per excel·lència dels paramilitars, siguin camionetes Toyota Hilux, si tenim en compte que la distribuïdora de la Toyota a Nicaragua, és la Casa Pellas

He arribat a llegir que el govern de Daniel Ortega, és el primer que no pacta amb l’oligarquia. Com se’n diria doncs dels seus fidels, com per exemple Bayardo Arce, Roberto Rivas, Fidel Moreno, Gustavo Porras… tots amb propietats milionàries, com cases de luxe o illes privades. O com se’n diria del fet que no hagi permès la formació de sindicats fora del FNT (Frente Nacional de Trabajadores), de la CST (Central Sandinista de Trabajadores) i el CUS (Confederación de Unificación Sindical)? Un govern neoliberal disfressat de socialista.

Anem a per l’Església. Molt lluny de defensar ni la institució, ni el Papa de Roma, penso que hi ha hagut una part d’aquests bisbes i capellans, que s’han posicionat sincerament de part del poble. És el cas del bisbe de Managua, Silvio Baez, que va ser el primer de presentar-se a la catedral per fer d’escut humà entre els estudiants atrapats a dins i els policies que els esperaven a fora, i gràcies a ell, aquests joves van sortir amb vida. També alguns capellans de zones rurals que han presenciat els atacs de la famosa “operación limpieza”, han tingut clar amb qui havien d’estar. Alguns altres, que eren propers a Ortega, penso que sí que es posicionen segons l’interès del moment, i ara toca estar contra Ortega, tal com apunta un dels articles que he enllaçat al principi.

No podem oblidar tampoc, que en la història de les lluites populars llatinoamericanes, molts capellans han jugat un paper important a favor de l’esquerra. És el cas del conegut Ernesto Cardenal, o de l’asturià Gaspar Garcia Laviana, que va morir lluitant a les files sandinistes a San Juan del Sur en una emboscada de la Guàrdia Somocista. I em fa il·lusió dir-ho, vaig tenir l’honor de conèixer, per casualitat, un pescador que era un dels seus companys supervivents i em va explicar amb pèls i senyals què va passar darrera aquelles muntanyes.

Abans d’acabar, per a aquella gent que creu que la població va sortir armada des del primer dia, informar-los que un llançamorters, a Nicaragua, es porta a la majoria de manifestacions, que quan el FSLN estava a l’oposició, els seus militants també anaven a les manis amb aquestes armes, que això es porta fins i tot a les festes patronals. Evidentment, pot ser mortal, però això depèn més de la casualitat que de la intenció, i que no es poden comparar amb les Dragunov amb què van els franctiradors del govern, ni amb les AK47 o M16 que porten policies i paramilitars, que sí que tenen un objectiu indiscutible.

I per aquells que creuen que insultar, escridassar i pintar de blau un paramilitar capturat pels manifestants, és tortura, que es preguntin què farien si tinguessin a les mans la persona que acaba de passar disparant pel seu barri i que s’ha carregat uns quants veïns o familiars.

Sé que tot això no quadra gaire amb la idea del sandinisme que teníem, si a nosaltres ens costa de creure, imagineu a aquells que van estar oferint la vida per uns ideals que ara han estat traïts. La població nica no ha tingut més remei que acceptar-ho amb tot el dolor que això representa. No seré jo qui qüestioni la voluntat d’un poble que ha lluitat una dècada contra un dictador i una altra dècada contra l’imperialisme. El mínim que podem fer és donar-los suport i acompanyar-los en aquesta lluita d’alliberament nacional, que un dia o altre tornarà a triunfar.

Salut.

Del anticapitalismo a la revolución – Jornadas de Marx21, 7-9/12/18

Del anticapitalismo a la revolución

Ideas para cambiar el mundo · Jornadas de Marx21

7 al 9/12/18 · Barcelona

El mundo está en crisis económica, ecológica… y también política. Hace falta, más que nunca, un cambio radical. Ser anticapitalista debe implicar la participación activa en movimientos amplios que luchan por la justicia social, contra el racismo y el fascismo, por la liberación de las mujeres…

Pero en todas estas luchas, surgen debates importantes acerca de cómo podemos y debemos avanzar. Y existe un debate de fondo acerca de si debemos conformarnos con cambios pequeños y graduales dentro del sistema actual… o si también necesitamos y podemos lograr un cambio cualitativo, es decir, una revolución.

En estas jornadas pensamos tratar estas cuestiones básicas, de una manera más a fondo de lo que permiten las asambleas de los movimientos donde participamos en el día a día. Serán una oportunidad para debatir en un entorno amistoso, para formarnos mútuamente, y para conocernos entre activistas de diferentes partes del Estado español.

El programa definitivo está por concretar, pero abajo señalamos algunos de los temas que pensamos tratar. Os animamos a marcar las fechas en vuestra agenda.

Algunos temas de debate:

El anticapitalismo y la lucha contra el fascismo | 8 años de la “primavera árabe” | La lucha por la independencia de Catalunya: ¿qué falló y cómo avanzamos ahora? | Marxismo y feminismo | La situación política en el Estado español y la izquierda anticapitalista | Marxismo y religión: más que opio | La teoría de privilegios y la interseccionalidad | La política y la cultura | Marxismo y cuestión nacional | Teoría decolonial | América latina: ¿qué les pasó a los gobiernos de izquierdas?

Formato

  • Talleres de formación / Charlas-debate con sesiones en paralelo / Actos plenarios
  • Todo con mucho tiempo para debatir

Logística

  • Proponemos celebrar las jornadas durante el “megapuente” de diciembre, lo que permite más tiempo para viajar a la gente de diferentes partes del Estado. Cerraremos las fechas lo más pronto posible.
  • Intentaremos ofrecer alojamiento solidario en Barcelona. Habrá inscripción previa para poder organizarlo.
  • No cobraremos entrada, pero habrá bonos de ayuda para hacer aportaciones voluntarias y así cubrir los costes de manera colectiva.
  • Si te interesa participar, déjanos saberlo ya. Escríbenos a
    info@marx21.net
  • También animamos a otros grupos y colectivos de la izquierda anticapitalista que tengan interés en colaborar a que se pongan en contacto.

Hoja en PDF
Jornadas2018_anuncio1

No es país para Manteros

Maria Dantas

[en català]

Empiezo este texto parafraseando el nombre de la película “No country for old men” de los hermanos Coen, y lo emplazo en muchas ciudades turísticas españolas, sobre todo en verano, y en Barcelona, que recibió a 12,6 millones de turistas el año pasado, según el Observatorio de Turismo, siendo una de las ciudades más visitadas de toda Europa.

El pasado miércoles, 1 de agosto, aparecieron unas imágenes callejeras de la Plaça Catalunya de Barcelona, en las cuales un turista supuestamente fue herido por un mantero.

Es normal ver imágenes de manteros corriendo de la policía en Barcelona. Muchas veces los manteros son agredidos en plena luz del día, también en la Plaça Catalunya, por ejemplo, como hace dos meses cuando un mantero quedó inconsciente tras un empujón de la policía (foto).

Seguir leyendo No es país para Manteros

Entrevista a Zaher Zenjli: “El taxi estará ahí siempre con la ciudad y su gente”

Zaher Zenjli

Entrevistamos a un taxista de Barcelona acerca de la lucha actual.

1. ¿De qué va el conflicto del taxi? ¿Cuáles son vuestras demandas?

Básicamente el problema es que una empresa camuflada en lo supuestamente tecnológico realiza exactamente la misma actividad que un taxi, que es desplazar a la gente de A a B en un vehículo, sin embargo ellos no cumplen con ninguna regulación ni fiscal, ni laboral ni de ningún otro tipo.

Nuestras exigencias son que si hacen lo mismo que un taxi se atengan a las leyes establecidas, tal y como dictamina el tribunal europeo, y dejen de camuflarse desde paraísos fiscales en la mentira de la economía colaborativa. Seguir leyendo Entrevista a Zaher Zenjli: “El taxi estará ahí siempre con la ciudad y su gente”

#ObrimFronteres! Xerrada-debat: Per què ens oposem a tots els controls de migració? Sant Feliu de Guíxols, 14-S

Intervindrà: Marina Morante, activista de Nou Barris

Divendres 14 de setembre • 19h
Sant Feliu de Guíxols (lloc exacte per confirmar)

Organitza: Marx21 Seguir leyendo #ObrimFronteres! Xerrada-debat: Per què ens oposem a tots els controls de migració? Sant Feliu de Guíxols, 14-S