El poder popular elimina la prohibició general de l’avortament a Irlanda

Tina MacVeigh

[Castellano] · [Català] · [English]

El divendres 25 de maig de 2018, la població d’Irlanda va votar massivament a favor d’eliminar la 8a Esmena de la Constitució irlandesa. Es va produir la inversió de la història, la setmana passada el 66% va votar a favor d’eliminar l’Esmena: el 67% havia votat a favor d’incloure-la en 1983.

Les dones a Irlanda porten 35 anys vivint sota l’ombra de la 8a Esmena. Aquesta no només ha constituït l’efectiva prohibició de l’avortament per qualsevol motiu, equiparant la vida del fetus a la de la dona, sinó que també ha encarnat dècades de vergonya i criminalització de les dones per part de l’Estat i de l’església.

Durant aquests 35 anys, els moviments feministes de base han fet campanya a favor de l’anticoncepció, l’avortament, del dret a la informació sobre l’avortament, del dret a viatjar a altres països per avortar quan encara era il·legal a Irlanda. Aquest cap de setmana, el govern conservador d’Irlanda es va presentar com el protagonista d’aquesta victòria, tot i que tan sols el 2014 aprovés la condemna de 14 anys de presó per a les dones que compressin o prenguessin píndoles abortives, i tot i que en setembre de 2017 el nostre Taoiseach (Primer Ministre) declarés públicament les seves reserves sobre introduir una nova llei sobre l’avortament.

Paga la pena recordar que només es va guanyar aquesta victòria gràcies al moviment de base. Després de la mort de Savita Halappanavar a l’octubre de 2012, desenes de milers de dones i homes van sortir al carrer en manifestacions i vagues buscant un canvi. La demanda d’aquest moviment explosiu i renovat va ser la derogació de la 8a Esmena. La “Derogació” es va convertir en un poderós símbol de l’alliberament de les dones i del dret de les dones a decidir sobre els seus cossos. Una vegada que es va anunciar el referèndum al gener de 2018, les dones normals i corrents de tot el país van crear grups locals a favor de la Derogació i es van organitzar a les seves comunitats i llocs de treball: moltes d’elles mai havien estat políticament actives abans. Dones valentes que havien viatjat per avortar, o parelles que havien viatjat per raons mèdiques, van trencar el silenci en parlar i explicar les seves horribles històries; la realitat d’exportar cap a l’exterior el nostre problema d’embarassos no desitjats.

Això és com es va derrotar els conservadors fanàtics, el poder de la institució eclesiàstica, els activistes ben finançats “provida” (la majoria els fons provenen d’Estats Units), l’Ordre Taronja i l’Alt-Right. Va ser el poder del poble, i aquest poder es manifestava en un vot que transcendia la demografia, la geografia, el gènere i la classe social. Quina victòria!

Què significa aquesta victòria? Vol dir que el parlament irlandès, el Dail, legislarà noves normes sobre l’avortament, que probablement cobriran fins a les 12 setmanes de l’embaràs.

De moment, l’avortament només està disponible quan la vida de la dona està en perill. Les dones encara s’enfronten a fins a 14 anys de presó per intentar practicar un avortament.

La impressionant victòria d’Irlanda en el referèndum també farà més difícil seguir negant els drets bàsics de les dones del nord d’Irlanda i representa un raig d’esperança per a les dones de tot el món, especialment a països on hi ha règims altament repressius i altres com Polònia i els Estats Units, on hi ha hagut intents de retrocedir en els drets adquirits a través de la lluita popular.

No obstant això, tot i que ens hem guanyat el dret a l’atenció de la salut reproductiva i l’avortament a Irlanda, avui les dones encara ens enfrontem a moltes barreres per tenir una veritable autonomia i elecció corporal.

Moltes dones segueixen sense llar, segueix existint una diferència salarial entre homes i dones; hi ha barreres per a la salut i la cura dels infants, per a l’educació i per la possibilitat real d’escollir. Seguim estant poc representades en la vida social, econòmica i cultural.

Després d’aquesta victòria del poder popular, la lluita ha de començar per un sistema sanitari de qualitat en el qual les dones puguem accedir a l’avortament quan ho demanem. Les i els activistes haurem de lluitar amb ungles i dents perquè l’Estat inverteixi adequadament en hospitals per a dones, en clíniques de salut sexual i en serveis especialitzats respecte a l’avortament. També haurem de seguir lluitant per una Irlanda que atorgui a les dones un veritable dret a triar, el dret a decidir tenir una família o bé a no continuar un embaràs.


Tina MacVeigh és regidora de People Before Profit a l’Ajuntament de Dublín i militant de la Socialist Worker Network

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s