Nosaltres som la Manada

[Castellano]

Marina Morante

El dijous 26 d’abril va fer-se pública la  sentència de l’Audiència de Navarra, que condemna al grup de cinc homes, “La Manada”, a 9 anys de presó per abús després de violar brutalment una noia de 18 anys als Sanfermines del 2016.

Converses de Whatsapp i vídeos penjats a la xarxa van demostrat que l’agressió havia estat planificada, executada i celebrada posteriorment amb orgull pel grup de cinc homes, un d’ells membre del cos policial de la Guàrdia Civil. Paral·lelament, a la víctima se l’ha qüestionat i culpabilitzat durant el procés judicial.

Abús o violació?

Si bé la sentència reconeix una situació d’opressió, no es considera l’existència ni d’una agressió sexual ni d’intimidació. Segons el tribunal, no s’ha provat que existís força física per doblegar la voluntat de la denunciant. Així doncs, s’entén que si la víctima no oposa resistència física davant de cinc homes superiors en edat, no és compleix la força física com a element normatiu per qualificar-la d’agressió sexual. S’exigeix, doncs, a la víctima una resistència física en un escenari on, valorant la situació, hi tenia totes les de perdre.

En altres ocasions, companyes, valorant la situació, van optar legítimament per la resistència física. Algunes se’n van sortir. Altres, com la Diana, van ser assassinades en l’intent. Exigir a una víctima d’agressió sexual que oposi resistència física per a qualificar-la com a tal, és digne, sens dubte, d’un sistema ideològic masclista.

Tanmateix, aquesta exigència podríem dir que, a més de summament masclista, és també “contra natura”. Diversos psicòlegs han demostrat com, davant d’una situació de perill, el cervell humà pot executar la reacció bàsica de quedar-se passiva i quieta.

Lluitem per canviar el sistema

Davant la sentència, les places dels Ajuntaments de ciutats, barris i pobles es van omplir de revindicació contra un sistema judicial masclista i la cultura de la violació. Clarament, va quedar demostrat que quan ens toquen a una, ens toquen a totes… i a tots.  S’ha de destacar i molt en positiu que tot i que les protestes hagin estat majoritàriament femenines, molts milers d’homes també s’hi han sumat. A més del sentiment general de solidaritat humana, molts homes han entès que un sistema que permet aquesta barbaritat masclista també els perjudica a ells.

Davant dels milers de persones concentrades a les principals ciutats, membres d’associacions judicials, de magistrats i del Consell General del Poder Judicial van emetre un comunicat públic on es senyalava d’alarmant la “virulenta” resposta social a la sentència de “La Manada”.

És hora de denunciar que el masclisme i la cultura de la violació són elements estructurals en el sistema capitalista opressor. Les dones, principalment les més explotades i oprimides, no podem dipositar la nostra confiança en els tribunals. La nostra confiança ha de quedar dipositada en el col·lectiu, en la lluita… perquè només lluitant conquerim victòries, i perquè la vaga del 8 de març va marcar-nos el camí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s