De l’aigua i la política des de baix

Marx21

Aquests dies s’ha parlat molt de la votació a l’Ajuntament de Barcelona sobre les consultes populars. No volem afegir més llenya al foc de la batalla partidista que s’ha desfermat. Sí volem fer unes observacions sobre l’aspecte de la relació entre partits i moviments, i visions polítiques generals.

Sense saber tots els detalls de la vida interna de l’Ajuntament, sembla que la CUP va fer unes observacions vàlides respecte a l’actuació de l’equip de govern, de Barcelona En Comú (BEC). Però si dubtaven del compromís de BEC, no hauria estat millor tirar endavant amb la consulta per així enfortir la demanda social per la remunicipalització?

En tot cas, les propostes de consulta no venien de BEC, sinó gràcies a mesos de treball de molta gent, molt diversa, dels moviments socials. La CUP de Barcelona (perquè entenem que això no depèn només de les regidores, sinó del conjunt de l’organització) tenia molts mesos per expressar les seves crítiques vers la proposta de consulta sobre la municipalització de l’aigua. Potser ho van fer. Però quan els moviments —incloent-hi la FAVB— havien decidit tirar endavant i havien recollit milers de signatures, calia respectar la seva iniciativa. Era totalment justificable que la CUP insistís en els seus dubtes, però no ho era votar contra la celebració de la consulta que, segons explica Aigua és Vida, complia amb tots els requisits.

És molt trist que s’hagi perdut també la consulta per canviar el nom de la “Plaça Antonio López” per “Plaça Idrissa Diallo” en record a la primera persona que va morir empresonada al CIE de Barcelona. Com denuncia Un Dia Trist per la Democràcia, un comunicat conjunt de la FAVB, Metromuster i Aigua és Vida: “No tan sols ahir va haver-hi un menyspreu a les 41.000 persones (26.000 + 15.000) que han signat la petició de les dues consultes, sinó que deixa en carreró sense sortida el futur de la Normativa de Participació al privar de garanties l’esforç de la ciutadania.”

Publicitat pagada

Res d’això justifica la campanya de BEC contra la CUP a les xarxes socials, que entenem va incloure publicitat pagada per difondre els seus atacs. Quan activistes dels CDR es troben sota acusacions de terrorisme per part de l’Audiència nacional mentre dirigents dels Comuns titllen els CDRs de violents o de perjudicar els interessos (comercials?) de Catalunya, BEC no és la força més indicada per exigir respecte vers els moviments socials.

CUP Barcelona argumenta que no s’havia de fer la consulta, sinó remunicipalitzar directament, citant els perills que AGBAR faria molta propaganda durant qualsevol votació. Però sabent que AGBAR té molta força, més motiu encara per fer una forta campanya des del conjunt de l’esquerra i els moviments per guanyar la gran majoria de la gent de Barcelona (al menys la gent pobre i/o treballadora) per al projecte de remunicipalització. Per a una força com la CUP, hauria de ser molt millor una àmplia campanya i una mobilització popular que no pas la simple aprovació d’una resolució.

No sabem si un factor en el rebuig ha estat la idea que fins que no aconseguim la independència no podem aconseguir millores socials. Si és així, és un greu error. Cedeix el terreny a la dreta catalanista que només vol parlar de banderes i no de model social. Recorda el que James Connolly va denunciar a Irlanda fa més d’un segle; la idea de la dreta republicana irlandesa que “la classe treballadora ha d’esperar” (“Labour must wait”).

Lluites compartides

Al contrari, quantes més lluites unitàries impulsem, aquí i ara, per temes socials, democràtics… —lluites compartides diguéssim—, més complicitats establirem per a altres lluites.

Un fort moviment a favor de la multiconsulta —amb diferents espais polítics, socials, veïnals…— hauria suposat un fort repte per a l’estat. Si permeten aquesta consulta, per què no altres? I si intentessin prohibir-la, ho farien contra un ventall molt ampli de forces, i deixarien encara més clar, a encara més gent, la necessitat de trencar amb el règim actual, no per la bandera, sinó per avançar més cap a la justícia social.

Marx21 sorgeix de l’autodissolució en octubre de 2016 d’En lluita, un grup que va col·laborar molt en la construcció de la CUP. A Marx21 seguim veient la CUP com un espai de referència, però decisions com aquesta reafirmen la nostra decisió de mantenir un espai polític propi, per defensar les idees del socialisme des de baix i la democràcia de base. Seguirem fent-ho, de la mà dels i les companyes de la CUP i de molts altres àmbits que comparteixen aquests principis.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s