Joan C
1. La lluita per la República Catalana és una lluita contra l’Estat espanyol i no contra la seva gent. És molt important utilitzar la terminologia correcta. A qui ens digui que estem dividint a la classe treballadora li hem de recordar que igual que el capitalisme no entén de fronteres la classe treballadora tampoc. Tots formem part de la mateixa classe i la lluita de classe està sempre per sobre dels estats.
La Unió Europea tampoc és Europa. És un matís subtil però important que ens pot fer guanyar aliances.
Preses polítiques fa dècades que n’hi ha a l’Estat Espanyol. Demostrem respecte vers elles i incloem-les en les nostres demandes de llibertat.
2. Els feixistes són grupuscles minoritaris dins del constitucionalisme i no hauríem de generalitzar.
Aquesta generalització, malauradament força comuna, comporta dos grans problemes. El primer és l’alienació de totes les persones moderades, dins del corrent constitucionalista, que podrien arribar a entendre el procés independentista des de l’òptica d’un gran canvi social i de regeneració democràtica, però que se senten ofeses al ser titllades de feixistes i es tornen més reaccionàries. El segon gran problema és la banalització del feixisme mitjançant l’ús incorrecte del terme.
3. És molt important també no caure en nacionalismes buits. Els catalans no som ni millors ni pitjors que ningú, hem nascut a Catalunya com ho podríem haver fet en un altre lloc. La República Catalana ha de ser social, feminista i inclusiva, però també internacionalista. La classe treballadora de l’Estat espanyol són els nostres aliats clau, i l’antifeixisme i l’antiracisme (incloent la lluita contra l’odi i menyspreu vers les altres regions) han d’estar sempre al capdavant del moviment.
4. La solidaritat funciona millor quan va en ambdues direccions. No podem demanar solidaritat i no oferir-ne. Hem de involucrar-nos en les lluites d’altres regions i estats, doncs només així guanyarem el respecte i el suport de la classe treballadora d’aquestes regions i estats i formarem aliances clau. El nostres enemics són molt poderosos: l’Estat Espanyol, la Unió Europea i els Estats capitalistes. Sols i aïllats no ho aconseguirem. Hem d’unir els nostres esforços als de la resta de la classe treballadora amb qui compartim ideals, objectius i realitats. La nostra força rau en la unitat de classe.
5. La implementació de la República Catalana ha de ser un mecanisme de desestabilització de l’Estat espanyol, que juntament amb una ofensiva de la resta de territoris faci, finalment, caure el règim del 78. Només amb una gran coordinació amb els altres territoris de l’estat podrem aconseguir aquest objectiu. La supervivència de la República Catalana dependrà totalment del col·lapse de l’Estat espanyol tal i com ara el coneixem. És per això que l’internacionalisme és un factor clau per aconseguir la victòria.
6. Així mateix, el gran enemic de la República Catalana serà, sens dubte, la Unió Europea. La UE donarà suport, com ja ha fet, a l’Estat espanyol i no voldrà permetre ni reconèixer un nou estat com el que volem construir, doncs va en contra dels interessos del capital.
7. Per últim, que l’escriure no ens faci perdre el llegir. Volem que la República Catalana trenqui amb tot el que coneixem fins ara. Una victòria del poble organitzat i combatiu, per un futur millor, un estat nou que doni esperança als pobles oprimits d’arreu, que ajudi a fer caure el capitalisme i a la emancipació de la classe treballadora. No ens conformem amb menys. Endavant!!
Joan és activista del Socialist Workers Party a Londres. Aquestes són notes que va preparar per a una xerrada sobre la lluita catalana.
