Tina MacVeigh, regidora per People Before Profit a l’ajuntament de Dublín
[castellano]

Qualsevol persona que defensi el socialisme revolucionari ha de donar suport a la lluita per la independència de Catalunya perquè representa una oportunitat per trencar amb el règim imperialista i postfranquista de l’Estat espanyol, i també amb la Unió Europea (UE) neoliberal.

Ens diuen que la UE es va establir amb l’objectiu d’evitar que els estats europeus anessin a la guerra. Jo diria, però, que s’ha lliurat una guerra econòmica contra la classe treballadora europea. Aquesta institució dictatorial ha imposat, des de dalt, polítiques econòmiques que afavoreixen la minoria rica contra la majoria.

Aquí a Irlanda, igual que a l’Estat espanyol, han rescatat els bancs, han augment els impostos indirectes i injustos (com l’IVA), han privatitzat els serveis públics i han implementat polítiques financeres que atorguen als governs de dretes —com l’espanyol o el de Irlanda— el marc que necessiten per enfortir el sector privat en la provisió d’habitatge.

Des de la mort d’en Franco el 1975, la mateixa elit governant ha continuat en posicions de poder als sectors econòmic i polític a l’Estat espanyol. El sistema polític que va sorgir de l’època franquista es va emmarcar en una constitució que protegia la unitat de l’estat; encara que van reconèixer l’existència d’identitats diferents, les comunitats es van dividir mitjançant falses fronteres i amb el poder centralitzat.

Aquest sistema polític reaccionari perjudica els moviments independentistes, però també els moviments socials i econòmics en general. Per tant, no sorprèn que l’Estat espanyol hagi atacat constantment la dinàmica econòmica i social progressista que apuntala el moviment independentista català.

Això no és només un problema català, sinó quelcom que afecta tota la classe treballadora i gent progressista que viu sota l’Estat espanyol.

Hi ha diferents punts de vista sobre la lluita catalana, depenent de la ubicació de cadascú a l’espectre polític, és clar. No ha de sorprendre que el govern irlandès hagi ofert fermament el seu suport al govern espanyol, reconeixent sense embuts l’autoritat i la unitat de l’estat. És previsible, considerant la ideologia del partit governant: aquest dóna suport a les polítiques econòmiques neoliberals; recompensa el fracàs i el racisme amb ascensos dins del partit i del govern; encobreix i defensa la corrupció policial; aplica càstigs merament simbòlics contra els bancs que segueixen robant la gent de peu.

La seva visió de la independència de Catalunya està reforçada pels reportatges als principals mitjans de comunicació. Aquests es van veure obligats a informar de la violència policial que vam presenciar l’1 d’octubre i de les massives manifestacions pacífiques, així com de la vaga general que es va produir com a resposta, però no obstant els mitjans suggereixen que es tracta d’una revolta burgesa. Fomenten la idea que la gent catalana és cobdiciosa, que no vol ajudar les comunitats més pobres de l’Estat espanyol.

No obstant això, la gent del carrer està horroritzada per la repressió i dóna ferm suport al poble català, el seu dret a la democràcia i el seu dret a l’autodeterminació. Això no és sorprenent donat que la gent corrent d’Irlanda sap molt bé que la democràcia limitada que existeix sota el capitalisme no serveix els seus interessos. Sap molt bé que la policia no defensa l’interès comú, sinó els interessos de l’estat i la classe dominant.

Ho vam veure aquí a Irlanda durant la nostra lluita contra la privatització dels serveis de l’aigua; la policia va defensar els interessos dels individus que anaven a treure beneficis d’això. També saben molt bé que una ruptura amb l’Estat espanyol i amb la UE per part de Catalunya, amb la creació d’un nou Estat, crearia l’oportunitat perquè altres seguissin els seus passos: no només per a altres moviments independentistes, sinó per als moviments socials en general.

A Irlanda hi ha ara una interessant aliança entre l’esquerra radical i el partit republicà, el Sinn Féin, sobre la qüestió catalana. Mentre que el Sinn Féin és un partit nacionalista i té algunes polítiques econòmiques i socials d’esquerra, la seva relació amb el capitalisme és reformista. A l’esquerra radical —com a People Before Profit, el partit que represento a l’ajuntament de Dublín— volem acabar amb el capitalisme. El nostre suport al moviment independentista català sorgeix de la visió que aquest representa una agenda econòmica i social progressista però, el que és més important, representa una oportunitat per a una ruptura. Podríem avançar cap al tipus de societat que té com a prioritat les persones i les seves necessitats. El tipus de societat que no posa fronteres ni lliura guerres; no com ara, quan s’obliga a persones a arriscar les seves vides i les de les seves famílies intentant creuar oceans en petits bots a la recerca d’un lloc segur. El tipus de societat on el gènere i la sexualitat no són una excusa per a la discriminació. El tipus de societat que vol protegir el planeta. Aquests són els ideals que sustenten el moviment independentista català i el fan un far d’esperança per a la gent anticapitalista.

No obstant això, malgrat les nostres diferències, com People Before Profit treballem amb el Sinn Féin i altres grups d’esquerra que es solidaritzen amb Catalunya i ens hem unit a ells en una plataforma solidària. Després dels esdeveniments que es van desenvolupar després de la votació del referèndum de l’1 d’octubre — i responent a la convocatòria que provenia dels grups a Barcelona que havien impulsat la plataforma WithCatalonia — vam establir WithCatalonia Ireland. Ho conformen diversos partits polítics i activistes d’esquerra que participen activament a la plataforma, però compta també amb el suport d’un ventall més ampli d’activistes i sindicalistes que condemnen la repressió de l’Estat espanyol i se solidaritzen amb el dret del poble català a l’autodeterminació. El grup també ha acollit recentment el suport i la col·laboració del Casal Català.

Hem organitzat parades al carrer i concentracions en suport als presos polítics catalans, i una campanya per correu electrònic per donar suport a la proposta d’enarborar la bandera catalana a l’ajuntament de Dublín. Actualment estem organitzant un esdeveniment de música tradicional que tindrà lloc el 15 de desembre, i inclourem músics d’origen irlandès, català, basc i palestí. Esperem utilitzar aquest esdeveniment per difondre la plataforma de solidaritat.

Atès que preveiem que la repressió estatal espanyola continuï sense interrupció en els propers mesos, després de les eleccions del 21 de desembre, la plataforma té com a objectiu celebrar un esdeveniment al mes a partir de gener i aquests prendran la forma de simposis sobre temes com la història catalana, la cultura i, per descomptat, la situació política.

Recentment, en Marxism, les jornades d’esquerres més importants d’Irlanda, la sessió d’obertura es va centrar en la crisi democràtica catalana: una ponent de la CUP i jo vam parlar sobre el tema i es va produir un interessant debat amb diverses de les 150 persones que van assistir. Altres debats públics i manifestacions també han estat organitzats per grups com el Casal Català, els representants de l’ANC aquí a Irlanda i altres activistes d’esquerra i grups antirepressius.

El 13 de desembre, es votarà la proposta d’hissar la bandera catalana a l’ajuntament de Dublín. El mes passat, la taula de l’ajuntament ja va donar suport a la proposta, ara ha de ser acordada pel ple. Hi ha hagut una campanya de suport via correu electrònic, la gent està escrivint als seus regidors demanant-los que donin suport a la proposta. No ens ha de sorprendre que el govern i els seus aliats s’hi oposin, per tots els motius ideològics descrits anteriorment. Alguns del principal partit opositor podrien donar suport a la proposta o abstenir-se. Per descomptat, l’esquerra —incloent el partit republicà Sinn Féin i el anticapitalista People Before Profit— li donarà suport. Pel que fa als partits del centre, com el Partit Laborista i els Verds, sembla que, si bé condemnen la violència policial, opinen que la qüestió catalana és un assumpte intern que l’Estat espanyol ha de resoldre i no ens hi hauríem d’involucrar.

No obstant això, la pregunta que se’ls ha plantejat és donar suport al dret del poble català a l’autodeterminació, a tot el poble de Catalunya, i com a tal, la proposta és enarborar la seva bandera. Seré clara en el meu discurs al ple: com l’ajuntament més gran del país i en nom de la gent de Dublín, una ciutat agermanada amb Barcelona; com una institució democràtica, hem de triar. O estem del costat de la democràcia… o del costat de la policia, la repressió i la violència estatal. No hi ha terme mig. Per citar Gramsci i coincidint amb les consignes del propi moviment independentista català, si vivim hem de prendre partit i en aquest cas hem de defensar els drets humans i la democràcia.

Si permetem que l’Estat espanyol i la UE se surtin amb la seva, llavors a nosaltres ens pot passar el mateix. Simplement no hi ha raó al món per esperar res diferent. Ja vam veure la repressió que la UE va exercir contra Syriza a Grècia: després de la violència econòmica ve el tipus de violència que hem presenciat als carrers de Catalunya. Aquesta és l’amenaça per a la classe treballadora de tota Europa quan s’aixequi contra el neoliberalisme i el sorgiment de l’extrema dreta que s’està enfortint cada vegada més.

A Irlanda, estem desenvolupant una massiva campanya per lluitar pels drets reproductius de les dones; pel dret i la provisió d’habitatge públic; contra les retallades al nostre sistema sanitari; per la legalització del cànnabis medicinal… El nostre govern, molt inestable, està sota constant pressió i esperem que aviat s’ensorri sota el pes de la creixent manca d’habitatge, la destrucció dels drets dels treballadors, la precarietat econòmica i les revelacions de corrupció policial.

Nosaltres també estem lliurant la nostra pròpia guerra contra el neoliberalisme. Per això, en totes aquestes campanyes, és important educar els i les activistes perquè puguin veure les connexions entre les lluites de la classe treballadora irlandesa, catalana i espanyola. Hi ha una cursa pel futur, hem de unir-nos en la nostra lluita per ell, tenim un món a guanyar.