Şenol Karakaş, DSIP

Turquia és un país interessant. A un lloc en el qual, comptant l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, s’han experimentat cinc cops greus, el concepte de “cop d’estat” s’està aplicant al que cada persona vol. La varietat d’usos del concepte de “cop” és només comparable a la varietat d’usos del concepte de “feixisme.”

De la mateixa manera que avui dia sovint s’utilitzen termes com “feixisme civil”, “feixisme militar”, “feixisme colonial”, “islamofeixisme” o “feixisme obert”, pel que fa als cops escoltem “cop civil”, “cop d’estat islàmic” o “cop de palau”.

Aquesta no és la realitat.

Un cop d’estat és un procés militar. No es pot suavitzar. Els colpistes no es poden comparar als polítics que són objectiu dels cops, fins i tot si aquests polítics estan posant en pràctica les polítiques de dretes més despietades. Un cop militar no es pot comparar amb un règim parlamentari autoritari. La qüestió aquí és que un conflicte entre un parlament i un cop d’estat no és un conflicte entre poders equivalents. No importa com de dretes, no importa com de corruptes siguin els partits de govern, un parlament representa una democràcia i això no es pot comparar amb un cop militar.

La democràcia i el parlament com a plataforma per a la democràcia és l’expressió i la conquesta de la lluita de les oprimides i de la constant batalla per aconseguir drets des de baix. Si bé la lluita des de baix exerceix una pressió per minvar les limitacions a la democràcia, la dreta i la classe dominant burgesa, els partits racistes o de centre-dreta, i fins i tot els partits socialdemòcrates, pressionen per restringir la democràcia. L’amplitud de la lluita des de baix i la seva capacitat per fer permanents les seves conquestes, poden disminuir la pressió de la classe dominant. Però un cop militar és quelcom totalment diferent. Si el cop hagués triomfat, lluitar contra això hauria estat com lluitar amb els peus i les mans lligades, amb els ulls i la boca tapades.

Hi ha una diferència radical entre un espai polític en mans de les forces armades i un espai polític controlat pel poder guanyat en eleccions. Mentre que en aquest últim és possible guanyar-se les bases per obtenir victòries polítiques, fer servir l’astúcia per agafar avantatge amb la dinàmica social, aconseguir demandes concretes i guanyar, amb els militars en el poder, ells són capaços d’abolir la resistència de masses mitjançant la prohibició de les idees, les protestes, la llibertat d’expressió i d’organització en tots els espais. Implementarien una prohibició temporal de totes les organitzacions que seguissin lluitant per aconseguir drets.

Què significa això? Significa que el 15 de juliol el conflicte no va pivotar entre dos cops. El 15 de juliol, els colpistes van atacar persones que havien estat escollides mitjançant el vot popular, i encara que tinguin tendències autoritàries, estiguin forçant un sistema presidencial i desgastant les pràctiques democràtiques, el Parlament i els mecanismes democràtics han de ser protegits. Ells [els colpistes] van matar persones que van resistir al cop d’estat per fer complir la seva voluntat.

Al que ens enfrontem no és a dos cops diferents.

Només un cop d’estat es va dur a terme el 15 de juliol. És molt important que aquest cop fos derrotat. És molt important tractar d’influir en el moviment que va derrotar al cop. És crucial oposar-se al cop, connectar amb les masses que van sortir contra el cop, avançar i organitzar els moviments que els afectaran amb tal de derrotar totalment els cops i resistir a les tendències autoritàries, per resistir a l’augment de les limitacions a la democràcia, per garantir una tornada al procés de pau, i per reduir el suport a les tendències autoritàries.

Amb la finalitat d’evitar els cops d’estat, de prendre mesures radicals que canviïn totes les estructures del sistema educatiu, el context polític i l’Estat que produeix colpistes, hem de lluitar colze a colze contra cada cop d’estat. En aquesta lluita podem fer retrocedir les tendències autoritàries i l’estat d’emergència.

Şenol Karakaş és militant del DSIP, organització germana de Marx21.net a Turquia