David Karvala
Els resultats de les eleccions legislatives a Hongria són alarmants. El partit Jobbik, clarament nazi, ha aconseguit més del 20 % dels vots, i una vintena d’escons. El seu dirigent, Gabor Vona, manté que la seva formació és ara el partit ultra més fort de la Unió Europea (UE).
Jobbik, comparat amb molts grups feixistes, és bastant nou; va ser establert per estudiants nacionalistes i cristians el 2003. Va saltar a la palestra amb les eleccions europees de 2009, quan va aconseguir tres eurodiputats.
L’ideari de Jobbik inclou diferents elements del nacionalisme d’extrema dreta. Busca crear la “gran Hongria”, incorporant territoris hongarès parlants que en el passat formaven part de l’imperi austro hongarès, però que ara estan dins d’Estats com Romania o Ucraïna. Jobbik fomenta l’antisemitisme, acusant a la gent jueva -ara només l’1% de la població hongaresa; abans de l’Holocaust era molt més- de representar una amenaça per al país. Judit Szima, una de les seves candidates a les europees de 2009, va publicar una crida per preparar-se per “una batalla armada contra els jueus”.
Gitanofobia
La gitanofobia, molt estesa a Hongria, arriba amb Jobbik a la violència brutal: els seus militants estan implicats en molts dels atacs contra gent gitana documentats per les organitzacions de drets humans. Jobbik va crear la Magyar Garda, o “Guàrdia Hongaresa”, responsable d’atacs contra campaments gitanos: quan va ser prohibida, es va restablir com la “Fundació Guàrdia Hongaresa”.
En aquestes últimes eleccions, Jobbik ha intentat presentar una cara més moderada, buscant el suport de joves … o de qualsevol votant que es deixi impressionar per les fotos dels seus candidats acariciant gatets. D’alguna manera, és una notícia positiva; demostra que fins i tot a Hongria, on l’extrema dreta és forta, aquesta ha de disfressar-se per buscar vots.
Hi ha un altre factor molt negatiu. El principal partit del govern, Fidesz, gira cada vegada més cap a la dreta. Aquest es va formar el 1988, mentre s’enfonsava el bloc soviètic, com a grup estudiantil liberal i dissident: la seva ideologia s’assemblava bastant a la d’alguns sectors del moviment 15M actual. Elegit diputat el 1990, el seu dirigent, Viktor Orbán, anava al parlament a peu, vestit amb texans… No obstant això, per a les eleccions de 1994, Fidesz ja s’havia convertit en un dels principals partits conservadors del país, absorbint a destacades figures provinents de la dreta racista. Del liberalisme social va passar al neoliberalisme econòmic, acompanyat de polítiques socials conservadores. Des de llavors ha anat encara més lluny, arribant a ser un partit populista que frega l’extrema dreta, combinant discursos antisemites i gitanòfobs; autoritarisme; homenatges a Horthy, el dictador feixista hongarès dels anys 30; i una buida retòrica contra la globalització econòmica.
Desmentir
A l’Estat espanyol alguna gent argumenta que l’existència del PP-com un partit conservador molt de dretes, capaç d’atraure votants feixistes- fa impossible que un partit realment feixista obtingui èxit electoral. El cas d’Hongria torna a desmentir aquesta “teoria”; un altre cas és França, on el caràcter marcadament racista de l’administració de Sarkozy no va impedir l’auge electoral del Front National. La realitat és que quan els partits institucionals agiten la xenofòbia, no debiliten als feixistes; a la llarga els abonen el terreny.
Cal donar una resposta, de manera urgent, a l’amenaça que suposa el partit nazi Jobbik.
Cal una esquerra més forta i coherent; part de l’èxit de la dreta a Hongria es deu als fracassos de l’esquerra institucional, sense parlar dels 40 anys de l’estalinisme, que molta gent identifica, equivocadament, amb l’esquerra.
Però també cal una lluita específica contra l’extrema dreta. A Hongria hi ha hagut moviments de l’antifeixisme clàssic, grups que limiten la lluita contra el feixisme a una minoria radical. També hi ha hagut moviments inspirats en el SOS Racisme francès, que han intentat fer front al racisme en general, a través de l’educació i les institucions.
Els últims resultats electorals demostren que aquestes estratègies no han aconseguit aturar el feixisme; ja és hora d’intentar el que ha demostrat la seva efectivitat en altres països: una lluita àmplia i unitària contra l’extrema dreta, més enllà dels programes polítics de cada sector. És possible: a Hongria hi ha diferents partits d’esquerres i diversos moviments socials. Com sempre, només cal que algú prengui la iniciativa.
Aquest article es va publicar al web d’En Lluita, 24 d’abril de 2014
