Aquest article va aparèixer per primera vegada al diari mensual En Lucha No 47, gener de 2000
Paty Gómez
El final de mil·lenni ens ha obligat a assistir a un altre dels balls organitzats pel govern, on les parelles no estaven gaire clares i on a més aquestes posaven condicions clares per sortir a ballar.
Tot i així, al final s’ha aprovat la llei d’estrangeria, la que ja tenia el vistiplau del Congrés, en principi fins i tot el PP estava a favor, i ara s’ha tornat a ratificar a la mateixa cambra. Però això sí, hem hagut d’aguantar com CiU, un dia sí i un altre no, deia que no pactava esmenes a la llei esmentada amb el PP. Com Coalició Canària pretenia vendre el seu suport a canvi de favors a les illes i en l’últim moment va votar en contra de les esmenes pactades entre el PP i CiU. Així mateix CiU, per mantenir “la seva coherència i responsabilitat”, també hi va votar en contra.
Ara ens queda per veure què farà el govern amb el reglament d’aplicació de la llei, per al qual en principi té 6 mesos (just amb les eleccions pel mig) i que pot portar al desastre les expectatives creades. Més encara quan el govern ja ha fet públic que si guanya les properes eleccions canviarà la llei.
Davant això se’ns obre un interrogant de fàcil resposta, com és possible que el PP, en un primer moment estigués a favor de la llei, si després va presentar les mil i una esmenes? Per respondre a això, va com a anell al dit les declaracions d’UGT: “El PP confiava que aquest text no tiraria endavant en aquesta legislatura, per la qual cosa podia donar suport fàcilment a una reforma en què no creia i el suport de la qual li donava la imatge progressista que anhela davant de l’electorat”. El PP, com ho va fer al seu dia el govern del PSOE, ha mantingut sempre una posició duríssima davant de la política de migració. Cal no oblidar que l’Estat espanyol és a la primera línia de la muralla europea.
Mà d’obra
Tot i els elements progressistes introduïts a la llei original, la reforma no és una conseqüència de la bona voluntat del govern o del seu soci CiU, sens dubte respon a la pressió exercida per la patronal; que, en una situació econòmica molt favorable per a ells, necessita mà d’obra barata a sectors com la construcció o el turisme.
Continuem escoltant arguments racistes, no en va, aquests dies s’ha parlat més que mai de la baixa natalitat a l’Estat espanyol i que si no es posa “remei” caldrà “importar” persones treballadores. Es posa molt èmfasi que: l’obertura dels controls, ha de ser temporal i en funció de les necessitats del mercat de treball, que la cobertura sanitària i la defensa legal de les persones migrants suposa un cost econòmic que repercutirà a les butxaques de les i els “nacionals”, etc. I Què passarà davant d’una crisi econòmica? En cap moment l’objectiu és atorgar uns drets que, per ells mateixos, són intrínsecs a les mateixes persones. Al final, tot es redueix a comerç i tripijocs.
El que tampoc no han reconegut els mitjans de comunicació i, molt menys el propi govern i els partits, és la importància i el pes que han tingut les mobilitzacions al carrer en oposició a les contrareformes introduïdes pel PP i CIU, per al resultat final al Congrés. Això ens ensenya que si ens oposem i ens mobilitzem podem assolir petites millores.
La reforma de l’actual Llei d’estrangeria suposa un pas endavant en els drets de les persones migrants i per això cal donar suport per tal que aquesta reforma segueixi endavant i no quedi en un simple gest electoral. Tot i això, cal anar al fons de la qüestió: Hem de defensar els controls d’immigració? Rotundament no. Si reconeixem la necessitat de la seva existència, estem defensant la idea que les persones migrants són un problema: si n’hi ha massa, els serveis socials se’n ressenten, l’atur augmenta, la conflictivitat social esclata…
Aquestes qüestions són les que s’utilitzen per defensar la necessitat de posar barreres a la migració. Si hi ha desocupació, marginació, si els serveis socials no funcionen, no és perquè hi hagi “massa” gent, sinó perquè vivim en un sistema injust, basat en l’explotació i que sempre busca bocs expiatoris als quals culpabilitzar de les desigualtats que ell mateix genera.
Llegeix també Tots els immigrants són benvinguts, per Paty Gómez, de novembre de 2000.
