Antonia, Mujeres Supervivientes i UCFR Andalucía
Qui sostenim la vida i el sistema amb el nostre treball, les que vam arribar a aquestes terres expulsades dels nostres territoris per un sistema que ha construït l’abundància del Nord a costa de l’explotació de l’Sud, nosaltres que encara no hem assimilat que les nostres besàvies fossin esclaves , denunciem:
El racisme institucional i l’odi vers persones migrants. L’Europa Fortalesa ens mata a les seves fronteres, ens tanca a CIES i ens esclavitza a la feina. És el temps d’aprendre a pensar en col·lectiu, de cuidar-nos, de reinventar les formes de suport mutu, de denunciar i resistir. Són temps de deixar de perseguir i criminalitzar, com abans del coronavirus, a immigrants.
Les dones immigrants, amb i “sense papers”, estem vivint desigualtats i pobresa. És evident l’explotació i abusos als quals estem exposades, suportant una violència estructural que travessa els nostres cossos. La declaració d’emergència sanitària i social del govern estatal ens ha deixat fora. Les seves mesures no contemplen les nostres condicions d’exclusió. Es tracta de mesures racistes que invisibilitzen les persones estrangeres. El nostre III Festival Antiracista i per la Interculturalitat a Sevilla és una finestra a la trobada des de la poesia, la música per construir igualtat, per reivindicar que no cal néixer en aquesta terra per estimar-la i contribuir.
Ens toca fer pactes amorosos per sobreviure, espanyols i immigrants, veure’ns amb respecte i fraternitat. Pensar col·lectivament, preocupar-nos per la gent gran, tirar-los les escombraries, fer-los la compra, deixar-los poemes a les portes… No deixar caure a ningú sigui d’on sigui.
Moltes no sabem com remuntar sense feina i sense papers en un país que privilegia els seus, i encara no ha reconegut que les dones ho sostenim amb el nostre treball de reproducció social. Estem vivint una crisi sistèmica. Reinventem la vida, les nostres relacions i formes de fer política. Sense deixar fora els “altres”.
Hem de imaginar un altre món. És possible construir-lo sense oblidar que remuntar per algunes serà difícil sense feina, sense habitatge, sense papers… Tenim dret a no perdre la nostra humanitat i dignitat.
Perquè Andalucía també és nostra pel nostre treball i compromís social. Venim del Sud Global carregades d’històries, il·lusions i opressions. Venim per construir rebel·lia i llibertat. Volem lluitar al costat de les nostres germanes europees i que comprenguin que no volem ser salvades, ni condescendència, sinó fer aliances des de la igualtat per cuidar-nos entre totes. Perquè vives, lliures i amb papers ens volem.
